Diferència entre revisions de la pàgina «Sebast»

12 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
m (Leptictidium ha mogut Sebastos a Sebastós)
{{Infotaula càrrec}}
'''SebastosSebastós''', en [[grec medieval]] σεβαστός (sebastossebastós, venerable), en plural σεβαστοί (sebastoi), va ser un títol honorífic, traducció literal en grec del [[llatí]] ''[[August (títol)|Augustus]]'', utilitzat alguna vegada pels [[emperadors romans d'Orient]]. La forma femenina del títol era σεβαστή (sebasté). A finals del segle XI, durant el període dels [[Comnè]], aquest títol i les variants que se'n deriven, com [[sebastocràtor]], [[protosebastos]], [[panhipersebastos]] i [[sebastohipertatos]], van establir la base d'un nou sistema de títols a la cort de l'[[Imperi Romà d'Orient]].
 
== Història ==
L'epítet es va recuperar a mitjan segle XI en la seva forma femenina ''sebasté'', quan l'emperador [[Constantí IX]] (r. [[1042]]-[[1055]]) el va atorgar a la seva amant Maria Escleros, que rebia així honors quasi imperials. A continuació, diversos personatges van portar el títol de sebastossebastós, com ara Constantí Cerulari, o [[Isaac Comnè (germà d'Aleix I)|Isaac Comnè]] i el seu germà, el futur emperador [[Aleix I Comnè]] (r. [[1081]]–[[1118]]).<ref>{{ref-publicació |cognom=Stiernon |nom=Lucien |títol=Notes de titulature et de prosopographie byzantines: Sébaste et Gambros |publicació=Revue des études byzantines |data=1965 |pàgines=225-231 |volum=23 |exemplar=1}}</ref>
 
=== Durant el període dels Comnè ===
Quan Aleix I va pujar al tron el 1081, va reorganitzar l'anterior sistema de dignitats a la cort, amb el títol de sebastos com a base per a un nou conjunt de títols: sebastocràtor, protosebastos, ''panhipersebastos'', ''sebastohipertatos'' i ''protosebastohipertatos'', que designaven principalment la proximitat de la relació familiar dels seus titulars amb l'emperador, fos per sang o per matrimoni. Aquest procés va transformar profundament la mateixa naturalesa de l'aristocràcia de l'Imperi, amb la imposició de tota una classe de parents imperials i associats, superposats al sistema administratiu "tradicional" i a l'autoritat superior que constituïa el Senat.<ref>{{ref-llibre |cognom=Magdalino |nom=Paul |títol=Empire of Manuel I Komnenos, 1143-1180 |pàgines=180-182 |lloc=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |any=2009 |isbn=9780511523182}}</ref> Aquest sistema va aïllar encara més la família imperial de la gent comuna al transformar-los en socis de l'autoritat imperial en lloc de càrrecs executius del sistema. S'ha calculat que en el període comprès entre finals del segle XI i finals del segle XII, un 30% de tots els ''sebastoi'' pertanyien a la família Comnè governant, un 20% als [[Dinastia Ducas|Ducas]] una família estretament emparentada i aliada, i un altre 20% a famílies de l'alta aristocràcia casats amb els Comnè. El 10% restant estava format per membres de la cort i per estrangers que es van casar amb la família imperial o van rebre el títol com a distinció honorífica.
 
Inicialment els ''sebastoi'' constituïen la base d'aquesta nova aristocràcia familiar. Els fills d'un sebastocràtor, d'un ''panhipersebastos'' o d'un sebastossebastós, eren ells mateixos sebastossebastós. Quan aquests títols van proliferar, [[Manuel I Comnè]] (r. [[1143]]–[[1180]]) va crear una nova classe de dignataris per als nebots i cosins de l'emperador, és a dir, els fills dels dignataris superiors, i els ''sebastoi'' van ser relegats a un grau inferior, just per sobre dels ''Nobilissimus''. Els ''sebastoi'' es van dividir a més en dos grups: els ''sebastoi'' simplement i els ''sebastoi gambroi''. Aquests últims eren membres de diverses famílies aristocràtiques lligades a l'emperador pel matrimoni amb els seus parents (gambros significa "gendre" en grec). Els ''sebastoi gambroi'' formaven el nivell superior de la classe sebastoi, però no s'han de confondre amb els ''gambroi'' imperials, els gendres de l'emperador, que ocupaven un càrrec més alt a la jerarquia, per sobre dels cosins i dels nebots i just a sota dels sebastocràtors. Les formes ''pansebastos'' ("venerables per tothom") i ''pansebastos sebastossebastós'' es troben en segells i inscripcions i en la correspondència de l'època, però no són més que augmentatius retòrics del títol original sebastossebastós. Entre els ''sebastoi'' de l'Imperi, la seva prioritat no estava determinada pels càrrecs que podien tenir, sinó pel grau de parentiu amb l'emperador.
 
=== Ús posterior del títol ===
El títol s'atorgava també a governants estrangers i es va estendre pels Estats veïns sobre els que l'Imperi hi tenia influència, com [[Bulgària]], on el sebastossebastós era el responsable d'un districte administratiu, i Sèrbia, on l'usaven diversos funcionaris.<ref>{{ref-llibre |cognom=Kajdan | nom=Aleksandr P. (ed.) |títol=The Oxford Dictionary of Byzantium |pàgines=1862-1863 |lloc=New York; Oxford |editorial=Oxford University Press |any=1991 |isbn=9780195046526}}</ref>
 
El càrrec de sebastossebastós va anar perdent importància a finals del segle XII. Als segles següents el sebastossebastós era simplement el cap d'una unidad militar auxiliar estrangera. Quan [[Jordi Codí]] va escriure ''De Officialibus Palatii Constantinopolitani et de Officiis Magnae Ecclesiae'', a mitjans del segle XIV, el sebastossebastós era ja un títol sense gaire importància dins de la jerarquia imperial, ocupava el lloc 78, entre el [[drungari]] i el ''mytaites''. Les primeres llistes de títols imperials, com ara l'apèndix de l{{'}}''[[Constantí Harmenòpulos|Hexabiblos]]'', col·loca al sebastossebastós en una posició diferent a l'escalafó, per damunt del governador (''prokathemenos'') d'una fortalesa i del drungari, i per sota del ''megas myrtaites''.<ref>{{ref-llibre |títol=Pseudo-Kodinos: traité des offices |pàgines=302, 308, 323, 337 |lloc=París |editorial=Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique |any=1976 |isbn=9782222009016}}</ref>
 
== Referències ==
279.259

modificacions