Sebast: diferència entre les revisions

'''Sebastós''',<ref name="Hierro2013">{{cite book|cognom=Marcos Hierro|nom=E.|title=La Dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I|date=2013|publisher=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-475-3642-9}}</ref> en [[grec medieval]] σεβαστός (sebastós, venerable), en plural σεβαστοί (sebastoi), va ser un títol honorífic, traducció literal en grec del [[llatí]] ''[[August (títol)|Augustus]]'', utilitzat alguna vegada pels [[emperadors romans d'Orient]]. La forma femenina del títol era σεβαστή (sebasté). A finals del segle XI, durant el període dels [[Comnè]], aquest títol i les variants que se'n deriven, com [[sebastocràtor]], [[protosebastosprotosebastós]], [[panhipersebastospanhipersebastós]] i [[sebastohipertatos]], van establir la base d'un nou sistema de títols a la cort de l'[[Imperi Romà d'Orient]].

Quan Aleix I va pujar al tron el 1081, va reorganitzar l'anterior sistema de dignitats a la cort, amb el títol de sebastós com a base per a un nou conjunt de títols: sebastocràtor, protosebastosprotosebastós, ''panhipersebastos''panhipersebastós, ''sebastohipertatos'' i ''protosebastohipertatos'', que designaven principalment la proximitat de la relació familiar dels seus titulars amb l'emperador, fos per sang o per matrimoni. Aquest procés va transformar profundament la mateixa naturalesa de l'aristocràcia de l'Imperi, amb la imposició de tota una classe de parents imperials i associats, superposats al sistema administratiu "tradicional" i a l'autoritat superior que constituïa el Senat.<ref>{{ref-llibre |cognom=Magdalino |nom=Paul |títol=Empire of Manuel I Komnenos, 1143-1180 |pàgines=180-182 |lloc=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |any=2009 |isbn=9780511523182}}</ref> Aquest sistema va aïllar encara més la família imperial de la gent comuna al transformar-los en socis de l'autoritat imperial en lloc de càrrecs executius del sistema. S'ha calculat que en el període comprès entre finals del segle XI i finals del segle XII, un 30% de tots els ''sebastoi'' pertanyien a la família Comnè governant, un 20% als [[Dinastia Ducas|Ducas]] una família estretament emparentada i aliada, i un altre 20% a famílies de l'alta aristocràcia casats amb els Comnè. El 10% restant estava format per membres de la cort i per estrangers que es van casar amb la família imperial o van rebre el títol com a distinció honorífica.

Inicialment els ''sebastoi'' constituïen la base d'aquesta nova aristocràcia familiar. Els fills d'un sebastocràtor, d'un ''panhipersebastos''panhipersebastós o d'un sebastós, eren ells mateixos sebastós. Quan aquests títols van proliferar, [[Manuel I Comnè]] (r. [[1143]]–[[1180]]) va crear una nova classe de dignataris per als nebots i cosins de l'emperador, és a dir, els fills dels dignataris superiors, i els ''sebastoi'' van ser relegats a un grau inferior, just per sobre dels ''Nobilissimus''. Els ''sebastoi'' es van dividir a més en dos grups: els ''sebastoi'' simplement i els ''sebastoi gambroi''. Aquests últims eren membres de diverses famílies aristocràtiques lligades a l'emperador pel matrimoni amb els seus parents (gambros significa "gendre" en grec). Els ''sebastoi gambroi'' formaven el nivell superior de la classe sebastoi, però no s'han de confondre amb els ''gambroi'' imperials, els gendres de l'emperador, que ocupaven un càrrec més alt a la jerarquia, per sobre dels cosins i dels nebots i just a sota dels sebastocràtors. Les formes ''pansebastos''pansebastós ("venerables per tothom") i ''pansebastospansebastós sebastós'' es troben en segells i inscripcions i en la correspondència de l'època, però no són més que augmentatius retòrics del títol original sebastós. Entre els ''sebastoi'' de l'Imperi, la seva prioritat no estava determinada pels càrrecs que podien tenir, sinó pel grau de parentiu amb l'emperador.