Ramon Berenguer I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 188.84.55.61. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Plantilla |
||
Línia 169:
A part d'aquests dos òrgans col·lectius, hi havia tres càrrecs que auxiliaven directament el comte: el [[senescal]], el [[jutge de palau]] i el [[veguer de Barcelona]].
En un principi, el càrrec de [[senescal]] no passava de ser el d'una mena d'intendent dels oficis domèstics de la casa del comte; tanmateix, quan, el [[1040]], [[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]] va nomenar [[senescal]] un dels seus homes de confiança, [[Amat Elderich d'Orís]], aquest càrrec va passar a adquirir importants atribucions militars: dirigir la host en absència del comte; o polítiques, de presidir la cúria per delegació comtal. Per això, sent com era el [[senescal]] algú amb un gran poder a la cort, Ramon Berenguer I va decidir sostreure el càrrec als Orís, un llinatge massa puixant, que hauria pogut arribar a qüestionar el poder comtal, com en el passat ho havia fet [[Mir Geribert]], i, el [[1068]], nomenà senescal [[Guillem Ramon I de Montcada]], membre d'una família noble, però modesta, del [[Vallès]], la qual, si en el futur, va arribar a ser una de les primeres de [[Catalunya]], fou gràcies a haver exercit el càrrec de senescal durant gairebé tot el
Ramon Berenguer I nomenà [[jutge de palau]] Guillem March, fill del jutge Ponç Bonfill March; la seva funció no era pas intervenir en plets, a causa de la descomposició del sistema judicial, sinó que assessora la parella comtal en qüestions jurídiques, auxiliat per un grup de legislatores, els quals redactaren gran part de les lleis que el comte i la comtessa promulgaren a partir de [[1060]], per regular les noves relacions feudals.
| |||