|
Artau I estava casat amb [[Llúcia de la Marca]], germana d'[[Almodis de la Marca|Almodis]], esposa del comte [[Ramon Berenguer I]] de Barcelona, de qui [[Artau I de Pallars Sobirà|Artau I]] era feudatari. El fet més destacat del regnat d'Artau I foren les contínues guerres que sostingué contra el seu cosí germà [[Ramon V de Pallars Jussà]], per la qual cosa dugué a terme molts atacs contra terres del [[comtat de Pallars Jussà]].
El comtat de Pallars Sobirà no fou gaire més que un reducte muntanyenc aïllat, sense importància dins de [[Catalunya]], tal com, segons [[Santiago Sobrequés]], es dedueix de les poques notícies que se'n tenen durant el [[{{segle |XII]]|s}}: del comte [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]] ([[1124]]?-[[1167]]?), només se'n sap que era fill del seu antecessor [[Artau II de Pallars Sobirà|Artau II]] ([[1081]] - [[1124]]?), captiu durant uns quants anys dels [[Sarraí|sarraïns]], i que la seva dona es deia Agnès; no hi ha pràcticament cap menció del comte [[Artau IV de Pallars Sobirà|Artau IV]] ([[1167]]?-[[1182]]?); el seu fill, [[Bernat III de Pallars Sobirà|Bernat II]] ([[1182]]?-[[1199]]), no va intervenir per a res en la successió del [[comtat de Pallars Jussà]], que culminà en la integració d'aquest comtat en el domini barceloní. Bernat II, a la seva mort, només deixà una filla, Guillelma ([[1199]] - [[1229]]), la qual, després de vendre el comtat al seu marit, Roger de Comenge, es féu monja; amb la qual cosa, no havent tingut fills [[Guillemina I de Pallars Sobirà|Guillelma]], s'inicià una nova nissaga pallaresa, formada pels descendents de Roger i la seva segona esposa. Tal com observa [[Ferran Valls i Taberner]], la inexistència de cap document sobre el Pallars Sobirà entre [[1205]] i [[1217]] mostra l'aïllament del comtat.
== La dinastia de Comenge o de Coserans ==
|
