Diferència entre revisions de la pàgina «Pau i Treva de Déu»

m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
Els estatuts de [[1192]], els signaren molt pocs barons; per això, a l'assemblea de Barcelona ([[1198]]), [[Pere el Catòlic]] ([[1196]]–[[1213]]) acabà cedint a les pretensions dels magnats de circumscriure l'abast de la Pau i Treva únicament al reialenc –possessions territorials del rei–, deixant de banda el senyoriu –zones en poder dels nobles–, idea reafirmada a la nova assemblea de Barcelona ([[1200]]) i a la de [[Cervera]] ([[1202]]), on els nobles definiren la Pau i Treva com a Pau del senyor rei.
 
Aquesta oposició nobiliària a la Pau i Treva es centrà a rebutjar la pretensió del rei d'intervenir, com a àrbitre, en les causes entre senyors i pagesos o en les lluites entre vassalls d'un mateix senyor, com també d'excloure de la Pau –ço és, declarar-los proscrits– els participants en guerres entre llinatges nobles; tanmateix, a l'assemblea de Barcelona de [[1200]], els magnats imposaren l'exclusió de la Pau als traïdors al seu senyor. Per altra banda, la contestació aristocràtica va dirigir-se, en especial, als nous tributs com eren el [[bovatge]], impost en diner exigit sobre les parelles de bous i d'altre tipus de bestiar, i el [[monedatge]], pagament al rei per evitar que aquest, en ús de la seva [[regalia]], alteri la moneda rebaixant-ne la llei, però mantenint-ne el valor nominal. Aquests tributs, amb pretensió de generalitzar-se a tot Catalunya, inclosos els dominis senyorials, s'inscriuen en el context de la Pau i Treva; així, als estatuts aprovats a les assemblees d'[[Elna]] ([[1156]]) i de [[Tarascó]] ([[1226]]), els juraments, a més d'obligar a servir les forces de l'ordre, també estableixen el pagament de l'impost de la pau. A [[Catalunya]] durant el [[{{segle |XII]]|s}}, la seguretat de la propietat pagesa o pau de les bèsties, es garantia amb el ''bovaticum'' o [[bovatge]], l'import del qual, en principi havia de servir per sufragar els exèrcits encarregats de mantenir la pau i per compensar les víctimes de la violència; per altra banda, la protecció de la moneda també s'inserí dins de la institució de la Pau i Treva. Tanmateix, segons exposa [[Thomas N. Bisson]], els reis convertiren el ''bovatge'', o rescat a pagar al monarca pel seu compromís a mantenir la pau, en el primer impost estatal de la història de Catalunya, desviant-lo, a més del seu propòsit inicial; el [[1188]], Alfons el Cast havia creat una milícia rural basada en els serveis obligatoris de les masies, i, a més, una força de pau com era l'exèrcit diocesà no rebia pas una remuneració; per altra banda, Pere el Catòlic el [[1197]] imposà un bovatge a la diòcesi de Vic per sufragar una expedició en resposta a la victòria sarraïna d'[[Alarcos]], amb la qual cosa, com féu després el [[1211]] per afrontar els costos de la participació en la [[batalla de Las Navas de Tolosa]]; a Catalunya, doncs, el rescat o compra de la pau esdevingué un impost de guerra.
 
El 1173, a la Fondarella, Alfons el Cast havia imposat el ''bovatge'', que a Catalunya només tenia un sol precedent, i encara dubtós, a Cerdanya, en el moment de l'adquisició del comtat per Ramon Berenguer III ([[1118]]). Qüestionant-ne la legitimitat, els nobles el rebutjaren, i a Girona el [[1188]], obligaren Alfons el Cast a prometre de no tornar-lo a exigir mai més; ara bé, Pere el Catòlic, no sentint-se concernit per la promesa del seu pare, reclamà el [[bovatge]] en accedir al tron ([[1196]]).
Per altra banda, no eren sols els creditors del rei els únics a aprofitar-se de la seva prodigalitat. La noblesa utilitzava la penúria econòmica del monarca per obtenir-ne concessions. En una carta datada a [[Girona]] el [[22 de març]] de [[1205]], en un moment en què, com sempre, necessitava diners, Pere el Catòlic prometé de renunciar al ''bovatge'' i al [[monedatge]], satisfent així els desitjos de l'aristocràcia i esperant obtenir una compensació pecuniària per la seva concessió; ara bé, com que, per una altra font, en aquelles mateixes dates, va rebre una important suma de diners sortint així del pas, el rei va poder permetre's de fer-se enrere de la promesa i no promulgar la carta de Girona, la qual, per això, no va arribar a tenir vigència legal. En conseqüència, el novembre de [[1205]], Pere el Catòlic va imposar un nou ''monedatge'' a [[Catalunya]] i [[Aragó]], el [[1207]] un ''bovatge'' a l'assemblea de Pau i Treva de [[Puigcerdà]], el [[1209]] alterà subreptíciament la moneda de Barcelona, el [[1210]] exigí un ''bovatge'' a Cerdanya i Rosselló, i el [[1211]] un altre per costejar l'expedició a Las Navas de Tolosa. Així doncs, els magnats no aconseguiren pas de suprimir els tributs del bovatge i del [[monedatge]], però, sí que obtingueren una conquesta molt important: excepte en el moment d'accedir al tron, el rei, si volia reclamar bovatge o monedatge –tributs considerats extraordinaris–, havia de justificar-ho davant els nobles reunits en assemblea, els quals, com és normal, ho aprofitarien per afirmar els seus drets davant del poder de la Corona.
 
En aquest conflicte entre noblesa i monarquia viscut a Catalunya durant el darrer quart del [[{{segle |XII]]|s}}, com que la posició de l'aristocràcia fou la de defensar les seves reivindicacions no pas per la revolta armada, sinó negociant amb el rei en el marc de les Assemblees de Pau i Treva, s'hi posaren les bases de la monarquia pactista baix-medieval, amb el poder absolut del rei frenat pel desenvolupament de les Corts –representació dels estaments del regne– derivades de l'evolució de les antigues Assemblees de Pau i Treva, a les quals, a partir de la reunió de Barcelona de 1198, hi participaven, juntament amb els nobles i els clergues, els representants de les ciutats de reialenc.
 
Les retallades imposades pels aristòcrates a la Pau i Treva, la qual, tanmateix, va esdevenir base de l'ordre públic català, com ara circumscriure-la als dominis de reialenc –idea exposada a l'assemblea de Barcelona de [[1198]] i reiterada en assemblees següents com la de Barcelona de [[1200]] i de Cervera de [[1202]]– van servir per legitimar l'opressió dels pagesos pel règim senyorial, que la Pau i Treva pretenia limitar; i així, és als darrers anys del [[{{segle |XII]]|s}} que es posaren les bases legals per definir l'estatus servil de la pagesia –la condició de [[remences|remença]]– vigent durant tota la [[baixa edat mitjana]].
 
== Vegeu també ==
610.824

modificacions