Revisió del 07:53, 10 abr 2020 modifica Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.843 edits -fets destacables ← Edició anterior		Revisió del 13:23, 11 abr 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.176 edits m toponímia Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 40: Vatatzes va desembarcar a [[Macedònia (regió)\|Macedònia]], va fer pres a [[Teodor I Àngel-Comnè Ducas\|Teodor de l'Epir]] i va obligar el seu fill [[Joan I Àngel-Comnè]] a cedir Macedònia i renunciar al títol imperial conservant només el de dèspota de l'Epir ([[1242]]).{{sfn\|Fine\|1994\|p=134}} [[Fitxer:JohnIIIVatatzesGoldHyperpyronMagnesia.jpg\|miniatura\|[[Perpra]] d'or amb el nom de Joan Vatatzes; durant el seu regnat l'economia dels seus súbdits va millorar.]] El [[1243]] Vatatzes es va aliar a [[Kaykhusraw II\|Gaiath al-Din]] d'[[~~Iconium~~Iconi]] per lluitar contra la invasió dels [[mongols]]{{sfn\|Vasiliev\|1971\| p=531}} El soldà del Rüm, no només s'enfrontava a la invasió dels mongols sinó que també es va trobar amb una crisi de fam i va haver d'importar articles de primera necessitat de l'Imperi de Nicea, fet que va contribuir a augmentar la riquesa monetària de Vatatzes.{{sfn\|Abulafia\|1999\|p=550}} La seva fama es va estendre i l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic\|Frederic II]] li va donar la mà de la seva filla natural Anna ([[1244]]; la primera dona de Vatatzes havia mort el [[1240]]).{{sfn\|Treadgold\|1997\|p=725}}L'aliança amb Frederic va anar bé perquè es va oposar a la crida del [[papa Gregori IX]] que volia fer una croada per fer cessar les hostilitats de Joan Vatatzes contra l'Imperi Llatí.{{sfn\|Gardner\|1912\|p=168}} El [[1245]] Vatatzes va decidir conquerir [[Segon Imperi Búlgar\|Bulgària]] per després utilitzar-la per conquerir Constantinoble. El [[1246]] ja havia dominat una part de Bulgària (el sud-oest) i va donar el seu govern al seu ''magnus domesticus'' [[Andrònic Paleòleg]]; els seus avanços foren frenats per un atac conjunt dels llatins i de Miquel II Àngel-Comnè dèspota de l'Epir a Tessàlia, però la guerra fou favorable a Vatatzes que va conquerir diverses ciutats llatines a Tràcia i finalment va fer la pau amb [[Miquel II Àngel-Comnè Ducas\|Miquel Comnè]] el 1253 (tractat de Larissa).{{sfn\|Ostrogorsky\|Facci\|1984\|p=437}} Per consolidar les bones relacions amb Miquel de l'Epir, li va oferir un enllaç matrimonial entre la seva néta Maria i el fill de Miquel, Nicèfor.{{sfn\|Treadgold\|1997\|p=728}} El [[papa Innocenci IV]] el va instar a complir la promesa feta quinze anys enrere d'unir les esglésies catòlica i ortodoxa i es va tornar a entrar en negociacions.{{sfn\|Abulafia\|1999\|p=556}} Malgrat el matrimoni, Miquel Comnè va atacar a finals del [[1251]] per recuperar alguns territoris cedits però no ho va aconseguir.{{sfn\|Treadgold\|1997\|p=729}}

Joan III Ducas Vatatzes: diferència entre les revisions