Apol·loni de Tíana: diferència entre les revisions

m
Bot elimina espais sobrants
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
Apol·loni dominava totes les arts de l'endevinació, inclosa la [[interpretació dels somnis]]. Coneixia el passat, el present ocult i el futur, i va avisar al sacerdot del temple d'Asclepi que expulses del temple un [[Cilícia|cilici]] que no coneixia, però sabia que no havia tingut una conducta honorable, ja que havia mantingut relacions amb una filla del seu anterior matrimoni, Asclepi es va aparèixer de nit al sacerdot per a confirmar-li el què havia dit Apol·loni. En un altre moment va veure una lleona morta en una cacera, de la qual se n'havien tret vuit cries del ventre. Va dir que la seva estada a Babilònia duraria un any (per la lleona) i vuit mesos (per les cries), i que després marxaria del costat del rei.
 
Mente era a [[Efes]] una epidèmia estava a punt d'aparèixer a la ciutat però encara no s'havia manifestat, i Apol·loni, que sabia la seva aparició imminent, va dir en diversos discursos el perill que s'aproximava. Però ningú no el va creure i va decidir marxar de la ciutat. Quan era a [[Eleusis (ciutat)|Eleusis]] va revelar la identitat del sacerdot que quatre anys després l'iniciaria en els [[Misteris d'Eleusis|misteris]]. Quan va arribar a l'[[Istme de Corint]] va anunciar que es començaria a excavar un canal però que les obres no s'acabarien. Mentre s'estava a [[Creta]] es va sentir un tro que no procedia dels núvols, sinó de dins de terra, i el mar va retrocedir dos quilòmetres. La gent es va espantar però Apol·loni va dir" No us amoïneu, el mar a parit terra". Als pocs dies es va veure que una illa havia aparegut entre [[Thera]] i Creta. Uns dies després es va produir un [[Eclipsi de Sol|eclipsi de sol]] acompanyat del soroll d'un tro. Apol·loni, aixecant la mirada al cel va dir"Passarà alguna cosa gran i no passarà". Ningú va saber com interpretar aquelles paraules, però al cap de tres dies en va arribar l'explicació: un llamp havia caigut sobre la taula de Neró i havia destruït la copa en la que bevia. Quan es va saber que l'emperador havia estat a punt de morir fulminat, van cobrar sentit les paraules d'Apol·loni. Quan va arribar a [[Siracusa]] va saber que una dona de classe alta havia parit un monstre de tres caps i tres colls, però amb un sol cos. Va convocar els seus amics i els va dir que hi hauria tres emperadors romans però que cap d'ells podria exercir el poder, i moririen. El que va passar l'any 69 va fer entendre la profecia: [[Galba]] va morir a [[Roma]] poc després de prendre el poder, [[Vitel·li]] unes setmanes després i [[Marc Salvi Otó|Otó]] es va suïcidar a [[Bedriacum]].
 
Durant el viatge de Siracusa a Grècia la nau on viatjava Apol·loni va fer una escala a [[Lèucade]], una illa davant de la costa d'[[Acarnània|Acarnania]]. Apol·loni va dir: "Desembarquem. No es bo seguir la navegació fins a [[Acaia]]". Només els que el coneixien van seguir el seu consell. Uns dies després es va saber que la nau havia naufragat vora el [[golf de Corint]]. Quan va sortir de Grècia i [[Illa de Rodes|Rodes]] i va arribar a la ciutat d'[[Alexandria]], on va ser rebut amb aclamacions, va veure com conduïen dotze homes cap al patíbul, acusats de ser [[Bandolerisme|bandits]]. Es va dirigir als soldats que els portaven i va dir que un dels acusats era innocent. Que anessin al lloc de l'execució ben apoc apoc i que a aquell que assenyalava el matessin en últim lloc. Quan ja havien tallat el cap a vuit dels presos, va arribar un missatger per ordenar que es posés en llibertat a Farió, el que Apol·loni havia indicat, ja que era innocent i s'havia auto-inculpat per por a les tortures. Els egipcis van admirar encara més a Apol·loni. A [[Egipte (província romana)|Egipte]] va tenir lloc la primera trobada entre el profeta i el futur emperador Vespasià. Aquest va preguntar a Apol·loni si els déus recolzarien el seu desig d'arribar al tron de Roma, ja que sempre sabia quina era la intenció dels déus. Apol·loni li va respondre que Zeus Capitolí era l'àrbitre de la situació, i que es conservava per a Vespasià, ja que el seu temple que s'havia cremat ahir seria reconstruït pel les mans d'aquest home just. El [[temple de Júpiter Capitolí]] havia estat incendiat el dia abans en les baralles internes de l'any 69, i la notícia encara no havia arribat a Egipte, per això Vespasià va quedar sorprès. Al cap d'uns anys Vespasià va inaugurar el temple reconstruït. L'any 71 es va trobar amb l'emperador Tit, fill de Vespasià. Aquest es va interessar per saber de qui s'havia de guardar més. Apol·loni li va dir que els déus l'havien advertit que mentre el seu pare visqués, s'havia de guardar dels seus enemics, però a la seva mort, de les persones més properes. Una tradició diu que Tit va morir enverinat pel seu germà [[Domicià]]. Als últims mesos de la seva vida, Apol·loni va tenir una visió sobre la mort de Domicià (setembre de l'any 96). Era a Efes parlant amb els seus deixebles quan va restar mut i com a absent. Llavors va exclamar: "el tirà ha estat assassinat avui". Els deixebles no el van entendre i pensaven que s'havia tornat boig. Però trenta dies després va arribar una carta de l'emperador [[Nerva]] on comunicava al filòsof que ja tenia el poder a Roma i que el conservaria amb més facilitat si anava al seu costat. Apol·loni, que sabia que moriria aviat, va negar-s'hi, i va anunciar la propera mort de Nerva.
 
=== Pràctiques màgiques ===
Apol·loni va destacar per la seva capacitat per fer [[Miracle|miracles]] i curacions miraculoses. En passar per davant d'ell el fèretre d'una donzella pertanyent a una família consular a la que es va donar per morta el dia del seu casament, s'aproximà a ella, pronuncià algunes paraules místiques i la noia s'aixecà i se'n va anar caminant a casa dels seus pares. Aquests li oferiren una gran suma de diners, però ell la va donar a la noia com a [[dot]]. A la ciutat de [[Tars (Turquia)|Tars]], quan regnava Domicià, un gos rabiós va atacar un noi i la mossegada el feia comportar-se com un gos: bordava i corria a quatre potes. Portava ja trenta dies en aquestes condicions Apol·loni, que acabava d'arribar a Tars, el va anar a veure i va demanar que busquessin al gos que havia mossegat al noi, però ningú no sabia quin gos era. Apol·loni va dir al seu amic Damis: "el gos es blanc, llanut, pastor, i el trobaràs al costat d'una font tremolant, ja que vol aigua i la tem". El gos va arribar arrossegat per Damis i es va llençar als peus d'Apol·loni plorant. El mag va fer posar dret al noi i va ordenar al gos que li llepés les ferides "aplicant el remei de [[Tèlef]]", que va necessitar la llança que l'havia ferit per curar les seves nafres. El noi va tornar sa a casa dels seus pares.
 
Apol·loni va actuar com a exorcista en diverses ocasions. La primera a Efes, on una plaga afectava la major part de la població, que va ser reunida al teatre. Entre la gent hi havia un vell cobert de parracs molt prim, que tancava els ulls i portava una bossa amb un tros de pa. Apol·loni va dir que aquell home era enemic dels déus i que l'havien de lapidar. Els efesis primer no ho volien fer, ja que l'home feia un posat molt trist i suplicava. Però Apol·loni va insistir i el vell va començar a rebre pedres. L'home va obrir els ulls davant de la gent i tothom va veure que els tenia plens de foc. Van reconèixer en ell un dimoni i entre tots el van lapidar. Apol·loni els va dir al cap d'una estona que enretiressin les pedres, i de sota en va sortir un gos immens que treia espuma per la boca. Un altre exorcisme va tenir lloc a [[Corint]]. Un jove filòsof, Menip, molt intel·ligent, era estimat per una rica estrangera, Apol·loni el va avisar, i li va dir que la noia era en realitat una [[empusa]], una mena de vampir infernal assedegat de sang, que podia adoptar diferents formes, proporcionava tota mena de plaers i volia devorar el seu cos i beure la seva sang. Apol·loni va dir unes paraules i tots els regals i ornaments de la dona es van esfumar: les copes d'or, els objectes de plata, els servents i els cuiners. La noia va demanar clemència i va acabar reconeixent la seva naturalesa.
2.732.279

modificacions