Arcont: diferència entre les revisions

2 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
Bot elimina espais sobrants
Cap resum de modificació
m (Bot elimina espais sobrants)
 
== Antiga Grècia ==
Sembla que el concepte d'arcont va sorgir a Atenes i després va ser imitat per altres polis. La tradició diu que fou el nom atenenc de la suprema autoritat establerta quan es va abolir la reialesa a la mort del mític rei [[Codros]] el [[1068 aC]]. El fill d'aquest, [[Medó]], i els seus descendents van rebre el títol d'arconts. El [[752 aC]] l'ofici es va limitar a 10 anys i el [[714 aC]] es va abolir la vinculació del càrrec a la noblesa i el límit de temps va passar a ser d'un any. El [[683 aC]] el poder fou dividit entre nou arconts. Amb [[Soló]] les classes adinerades podien optar al càrrec, i amb [[Aristides d'Atenes|Aristides]] va ser obert a tots el ciutadans. [[Clístenes]] va establir l'elecció per votació. Progressivament van anar perdent poder i van quedar reduïts a un càrrec religiós i algunes funcions judicials. La darrera reforma la va fer [[Pèricles]], que el va fer accessible als ''zeugitai''.{{sfn|Corsaro|Gallo|2010|p=65}} Segons narra [[Teofrast]] els nou arconts escollien a sorts els membres dels tribunals grecs ({{polytonic|ἡλιαστoς}}, ''heliastos'').
 
Hi havia diferents tipus d'arconts:
* L'[[arcont epònim]] (ἄρχων ἐπώνυμος /&nbsp;''epốnumos Arkhon''&nbsp;o&nbsp;''ὁ ἄρχων''&nbsp;/&nbsp;''ho Arkhon''), dit així perquè l'any portava el seu nom.{{efn|El primer arcont epònim va ser [[Creont (fill de Meneci)|Creont]] el 683/682 aC. (o potser el 682/681 aC.), i el darrer Titus Flavi Mondone Flieo en època romana.{{sfn|Bouillet|1865|p=15-17}}}} Era l'encarregat de diverses funcions religioses. Era el tutor de les vídues i dels orfes i arbitrava en els litigis familiars. També s'encarregava de nomenar els mecenes dels teatres i els guanyadors dels concursos. [[Aristòtil]] explica que al començament de la història d'Atenes (en l'època mítica dels Cocrides), els primers arconts eren el rei i el polemarc, que després es van fusionar en un sol càrrec: l'arcont epònim.<ref>Aristòtil, ''Constitució d'Atenes'', III, 1-6</ref>
* L{{'}}arcont rei o ''[[arcont basileus]]'' (ἄρχων βασιλεὺς /&nbsp;''árkhôn basileùs''), tenia diferents funcions religioses especialment aquelles que anaven vinculades a l'antic rei, però a més, era l'encarregat de jutjar homicidis i crims d'impietat. Havia d'estar obligatòriament casat.{{sfn|Aristòtil|2014|p=41}}
* L{{'}}[[Polemarc (càrrec)|arcont polemarc]] (ἄρχων πολέμαρχος /&nbsp;polémarkhos Arkhon), encarregat dels afers de la guerra. A partir del segle V aC, les seves funcions van començar a se assumides per un [[estrateg]] però mantenia el seu dret a votar en els consells de guerra, i posteriorment es va dedicar només als assumptes relacionats amb els estrangers residents a Atenes, imputats d'alguna acusació. La seu de l'arcont polemarc era l'Epiliceu que, segons alguns autors estava situat a l'[[àgora d'Atenes|àgorà]] i segons altres estava en un lloc proper al [[Liceu (antiga Grècia)|Liceu]], un gimnàs que hi havia als afores de la ciutat.
* Els arconts tesmotetes (literalment «donadors de lleis») que eren sis i administraven justícia excepte en casos que afectaven els mateixos arconts o les màximes autoritats. A més, revisaven les lleis una vegada a l'any.{{sfn|Aristòtil|2014|p=43}}
2.779.054

modificacions