Gundemar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Cap resum de modificació
Línia 10:
Sembla que la primera decisió del nou rei, va ser atacar el territori dels [[vascons]]. Havia passat molt temps des de la victòria del 581 i segurament al segle VII els vascons tornaven a constituir un problema. No un greu problema polític o militar però si un problema de seguretat. Les forces visigodes van assolar el país dels vascons
 
Poc després de la seva arribada al tron Gundemar va promoure la celebració d'un sínode a la [[Cartaginense]] (província on estava la capital) desenvolupat a Toledo. El tema a tractar era la qüestió de la primacia de Toledo. Atès que [[Cartago Nova]], la capital provincial, romania en mans dels [[bizantinsImperi Romà d'Orient|romans d'Orient]], la posició de bisbe metropolità havia recaigut en el [[bisbe de Toledo]], per la seva condició de capital del regne (temporalment primer i després definitivament). Encara que el [[527]] ([[II Concili de Toledo]]) el bisbe de Toledo [[Montà]] (''Montanus''), havia indicat que residia en la metròpoli (potser referència a la condició de residència real temporal), no ostentava la condició de [[metropolità]]. Però després de l'ocupació de Cartago Nova pels grecs, entre el [[552]] i el [[555]] probablement, el bisbe de Toledo va assumir el títol de metropolità (al [[III Concili de Toledo]] el [[589]], el bisbe de Toledo [[Eufemi]] (''Euphemius''), va signar les actes com metropolità de la [[Carpetània]], la qual cosa indicaria que el bisbe de Cartago Nova conservava la seva condició de metropolità per a la part de la província ocupada pels romans d'Orient, és a dir l'[[Oròspeda]], i jurídicament de tota la província). Sembla que un altre bisbe reclamava la condició de metropolità sobre la Oròspeda romana d'Orient encara que reconeixia a Toledo la seva condició de Bisbat metropolità de Carpetània.
 
El Sínode de Toledo havia de decidir sobre el conflicte. Quinze bisbes de la província van assistir al mateix i van acordar que Toledo era la metròpoli de tota la província, declaració que va abonar el rei el [[23 d'octubre]] del [[610]], en un document en el qual van estampar la seva firma (a més del rei) vint-i-sis bisbes o arquebisbes (signaven [[Isidor de Sevilla]], que havia succeït al seu germà [[Leandre de Sevilla]] en el càrrec de bisbe de la capital bètica [[Sevilla]] cap al 600, i l'[[arquebisbat de Mèrida|arquebisbe de Mèrida]]. En el text s'indicava expressament que constava a tots que "la regió de Carpetània no és una província sinó una part de la província [[Cartaginense]]". El fet que el tema a tractar fora "intern", sembla indicar que no s'havia produït en el regnat anterior de Viteric una volta a l'[[arrianisme]], car en aquest cas el Sínode o Concili hauria hagut de tractar alguns temes relatius a això.