Diferència entre revisions de la pàgina «Assís»

5 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Bot elimina espais sobrants
m (Plantilla)
m (Bot elimina espais sobrants)
== Història ==
===De la fundació a les invasions bàrbares===
Les restes arqueològiques indiquen que aquest territori ja va estar poblat al [[neolític]]. Als segles IX aC i VIII aC els [[umbres]] van fundar un poble i hi ha proves que mantenien relacions comercials amb els [[etruscs]] que vivien a l'altra banda del [[Tíber]].
[[Fitxer:Assisi 2.JPG|miniatura|Temple de Minerva i església de santa Maria]]
Els [[romans]], amb la [[batalla de Sentinum]], l'any [[295 aC]], van imposar el seu domini al centre de la península italiana. La ciutat umbra va adoptar el nom d{{'}}''Asisium''. A partir del segle II s'hi van construir edificis i monuments a imitació de Roma. L'any 89 aC se li va concedir la categoria de ''[[Municipi|municipium]]'', això vol dir que els seus habitants eren considerats ciutadans romans. Durant l'[[Imperi Romà|imperi]] va esdevenir un important centre econòmic. Pel que fa al significat del nom de la ciutat no hi ha un acord, alguns el fan derivar de ''[[Astor|accipiter]]'' i voldria dir «ciutat del falcó», mentre que altres proposen una etimologia derivada de a paraula llatina ''ossa'' («corrent d'aigua») en referència al riu Assino, un afluent del [[Tíber]].
L'any 545 la ciutat fou saquejada pels [[gots]] dirigits per [[Tòtila]]. Poc temps després, l'any [[568]], va passar al domini [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] i va quedar dins del Ducat de Spoleto fins al segle XII.
===Del s.XII fins al Renaixement===
Després d'un període de guerres, el 1174 fou assetjada i conquerida per [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic Barba-roja]], emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, el qual va posar al govern de la ciutat al duc [[Conrad d'Urslingen]]. L'any [[1198]] hi va haver una revolta que va ser l'inici d'una sèrie de lluites contra la veïna [[Perusa]]. L'any [[1181]] (o 1182) va néixer una figura molt rellevant: [[Francesc d'Assís]] inconformista i crític amb l'enfocament del cristianisme per part de la cúria eclesiàstica. El 1198 el poble d'Assís, cansat de l'arrogància del duc, el va expulsar. En el conflicte entre [[Güelfs i gibel·lins]] la població es va declarar a favor del papa. En aquesta època van patir atacs per part dels [[sarraïns]] i dels [[tàrtars]], els quals formaven part de l'exèrcit de [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]]. Les tropes imperials van devastar repetidament el comtat, però la ciutat, gràcies a la valentia de la seva milícia i al carisma de [[Clara d'Assís|Santa Clara]], va resistir les incursions. En els anys successius, el control de la ciutat va passar alternativament a mans de güelfs i gibel·lins. Després, Assís va passar al domini de l'Església a càrrec dels Perugini, [[Joan Galeàs Visconti]], els [[Montefeltro]], [[Braccio Fortebraccio da Montone]], passant finalment al control de [[Francesc I Sforza]]. Pel novembre del 1442 Assís, defensada per Alessandro Sforza, va patir l'assetjament de les tropes comandades per Niccolò Piccinino. Després de molts dies de vanes temptatives, amb l'ajut d'un frare traïdor, els assetjants van penetrar a l'interior de les muralles. Un cop aconseguida la ciutat, Piccinino va destinar 15.000 florins a la reconstrucció.<ref>Arnaldo Fortini, "Assisi nel medoevo", Società internazionale degli studi francescani, Edizioni Roma anno XVIII</ref> Els districtes de ''Sopra'' i ''Fiumi'' van continuar lluitant entre sí, els primers adherits als guibel·lins i els segons als güelfs, fins al segle XVI, quan la conquesta de l'Úmbria per part del papa [[Pau III]] va restituir la pau a la ciutat.[[Fitxer:Engraved panoramic view of Assisi (Assisi città dello stato pontificio).jpg|miniatura|upright|230px|Dibuix del segle XVI]]
===De l'edat moderna a l'actualitat===
A partir del {{segle|XVII|s}} Assís esdevé centre cultural per la fundació d'instituts i acadèmies, activitats que es veurien interrompudes per les guerres napoleòniques (1799), quan les tropes franceses van saquejar i prendre obres d'art.
El 1860, a través d'un plebiscit i amb unanimitat de vots, Assís s'adherí al naixent de l'[[Itàlia|estat italià]]. Amb la unificació, es va construir la línia de ferrocarril que passa per la ciutat, la qual va suposar una gran millora en les comunicacions. El culte franciscà, que havia estat prohibit per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], es va reiniciar el 1818 i el 1850 es va retrobar la tomba de santa Clara, fets que van convertir Assís en lloc de pelegrinatge. El turisme religiós és encara avui dia una important font d'ingressos econòmics per la ciutat.
 
Durant la [[segona guerra mundial]], en el període següent al 8 de setembre el 1943, inici de l'ocupació nazi, a Assís va arribar una allau d'alemanys pròfugs buscant empara, entre els quals hi havia 300 jueus. El bisbe Giuseppe Placido Nicolini, ajudat pel secretari Aldo Brunacci i pel guarda del Convent de Sant Damià, Rufino Niccacci, va transformar Assís en un dels principals centres de la resistència civil italiana a l'[[Holocaust]]. Disfressats de frares i de monges amb identitats falses o amagats als soterranis i camuflats entre les provisions del rebost, els jueus van estar protegits mentre va durar la guerra, assistits per una xarxa d'italians solidaris de tota la contrada. L'estratègia va comptar amb un ciclista anomenat Gino Bartali, que mantenia el contacte amb la (''DELASEM Delegazione per l'Assistenza degli Emigranti Ebrei''), el centre de finançament de la resistència. Els refugiats necessitaven assistència per les necessitats quotidianes. Es va organitzar una escola on els nens rebien educació hebrea. Amb la complicitat del coronel alemany Valentin Müller, Assís va ser declarada zona franca hospitalària.<ref>Joseph Raischl, André Cirino, "Three Heroes of Assisi in World War II: Bishop Giuseppe Nicolini, Colonel Valentin Müller, Don Aldo Brunacci", ed.Minerva, Assís</ref> El bisbe Giuseppe Placido Nicolini, don Aldo Brunacci i el pare Rufino Niccacci, van rebre, en acabar la guerra, el reconeixement de l'Institut Yad Vashem de Jerusalem, amb la distinció de Luigi i Trento Brizi que en el seu petit establiment de souvenirs al costat de la plaça Santa Chiara van falsificar documents per salvar la vida a aquelles persones.<ref> Israel Gutman, Bracha Rivlin, Liliana Picciotto, "I giusti d'Italia: i non ebrei che salvarono gli ebrei, 1943-45", ed.Mondadori, Milà, 2006</ref> El 1985 es va fer la pel·lícula ''Assisi Underground'' del director Alexander Ramati, reconstruint aquesta part de la història de la ciutat. El 2004 el municipi va rebre la Medalla d'oro al Valor Civil pel mateix motiu.
== Llocs d'interès ==
; Edificis catòlics:
[[Fitxer:Assisi Rocca Maggiore BW 1a.JPG|miniatura|''Rocca Maggiore'']]
* ''[[Rocca Maggiore]]'', un castell situat al cim del turó que domina la vall, va quedar mig destruït per una revolta popular el 1198 contra el duc Conrad d'Urslingen, tutor del futur emperador Frederic II. Fou reconstruïda el 1356 pel cardenal Egidio Albornoz, respectant substancialment la forma original, afegint només la torre poligonal (1458) i el bastió cilíndric que protegeix l'entrada (1535-1538).
* Plaça de l'ajuntament (''Piazza del Comune''), antigament el centre de la ciutat. A la banda nord destaquen les restes del [[temple romà|Temple de]] [[Minerva]]. A la seva esquerra està el ''Palazzo del Capitano del Popolo'', un edifici que data del 1282, però que va ser restaurat i dotat de restaurat i dotat de torre el 1927, a imitació de l'adjacent ''Torre del Popolo'' (1305), un campanar d'ús civil. A la banda sud de la plaça es troba el ''Palazzo dei Priori'' (1275 - 1493). Hi ha també una font decorada amb escultures de lleons. Al costat occidental hi ha l'edifici de correus, el ''Palazzo delle Poste'', del 1926.
==Població==
===Evolució demogràfica===
==Cultura==
===Estudis===
Assís és seu de la facultat d'economia de la Universitat de Perusa. El 2010, els cursos d'economia del turisme a Assís van estar a punt de tancar per sempre <ref>Notícia sobre el perill de tancament [http://www.universita.it/facolta-turismo-assisi-rischio-chiusura/]</ref> per unes retallades pressupostàries que afectaven la Universitat de Perusa. Les acalorades protestes de l'alcalde Ricci i un comitè d'estudiants han aconseguit el manteniment dels estudis i la institució del curs en Turisme Internacional (grau). A més de la universitat, es poden cursar estudis al CTA (Centre Internacional d'estudis turístics).
 
El 1971, es va crear l'Isstitut Teològic d'Assís, centre que depèn de la Facultat de Teologia de la Universitat Pontifícia Lateranense. La seu està a l'edifici del Convent de Sant Francesc.
1.844.639

modificacions