Cartajima: diferència entre les revisions

 

El cultiu de les vinyes, que es va mantenir vigorós fins a finals del segle XIX, quan l'epidèmia de fil·loxera va acabar amb les vinyes de tota la comarca. Aquesta prosperitat econòmica del XVIII va fer que en aquest poble florissin oficis més especialitzats. Consta que unes de les portes en fusta de castanyer tallada de l'església de [[Gaucín]] van ser fetes en Cartajima per un mestre fuster que havia de gaudir de molta estima en la zona com per a rebre encàrrecs des de tan lluny. En el [[Cens de Floridablanca]] Cartajima presentava peculiaritats que la feien una de les poblacions més pròsperes d'aquestes valls, contant amb metge i notari, oficis desconeguts en gairebé tots els pobles restants, i amb un nombre d'habitants proper als 1.500 que mai ha estat superat. Durant la [[Guerra de la Independència]], Cartajima es va distingir en la lluita contra les tropes napoleòniques, especialment el guerriller [[Andrés García]], que compta entre les seves fites l'atemptat contra el governador de [[Ronda]], que va morir quan passejava amb el seu escorta pel Tajo. En 1814 Cartajima va ser nomenada vila per [[Ferran VII]] Aquesta situació d'esplendor li va merèixer la denominació del " Cadis el Chico ".

 

{{Municipis de Màlaga}}