Diferència entre revisions de la pàgina «Baix elèctric»

2 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
Bot elimina espais sobrants
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
Un moment clau en l'historia del baix elèctric fou als anys 70. Fins aquella època la majoria de músics de jazz feien servir un baix acústic, un [[violoncel]] o un contrabaix. Sovint els baixistes quedaven a un segon pla, juntament amb el bateria eren considerats part de la secció rítmica; saxofonistes, trompetistes o vocalistes definien les melodies i guiaven al grup. Això canvià quan va entrar en escena Jaco Pastorius. La seva presencia a l'escenari es sovint comparada amb l'impacte que tingué [[Jimmy Hendrix]] a la guitarra. Pastorius tocava un baix elèctric al qual havia fet treure els trasts. Tocava ràpid i fort, cantava i feia enfollir al públic fent cabrioles. Sovint bromejava als concerts i parlava a l'audiència, també acostumava a anar descalç i sense samarreta.
 
Després de veure a músics afinar mitjançant harmònics, s'hi va interessar molt ràpidament incorporant-los a la seva tècnica. Els [[harmònics naturals]], també anomenats de corda oberta, es fan rosant lleugerament la corda sense prémer-la amb la mà esquerra i polsant-la amb la dreta (en cas d'usar el baix com a dretà) resultant en un so semblant al d'una campaneta. Pastorius també feia ús d'harmònics artificials com s'aprecia a la cançó de "Birdland". A part d'una tècnica brillant [[Jaco Pastorius]] va introduir a les seves línies de baix ritmes Afro-Cubans, també inspirat per artistes com Cachao Lopez, amb influències de [[R&B]], per a crear línies amb semicorxeres i notes fantasma. També fou impulsor de la tècnica que s'anomena dit polse flotant, anava alternat el dit polse a les cordes més greus per a evitar que sonin mentre tocava les cordes més agudes com a les cançons de "Come On, Come Over" i a "The Chicken" del Birthday Concert.
 
{{commonscat}}
485.228

modificacions