Alfabet rúnic: diferència entre les revisions

Un '''alfabet rúnic''' es compon d'un conjunt de signes anomenats '''runes'''. La característica principal d'aquest tipus d'alfabet és el suport on fou escrit, generalment pedra i fusta; això fa que les runes presentin formes rectes i anguloses. Aquests alfabets van ser usats en l'antiguitat per a escriure [[llengües germàniques]], principalment a [[Escandinàvia]] i les [[illes Britàniques]]. La inscripció rúnica més antiga data del 150 dC aproximadament, i els pobles que utilitzaven les runes van mantenir aquesta escriptura fins a la cristianització, aproximadament fins al 700 dC a l'Europa central i fins al 1100 al nord d'Europa, quan es va substituir per l'alfabet llatí. També s'han denominat amb aquestel nom de termerunes altres alfabets, per la seva semblança, encara que no tinguin cap relació genètica. Totes les varietats poden ser considerades un antic [[sistema d'escriptura]] de l'[[Europa]] septentrional. L'origen d'aquests alfabets germànics semblaés serprobablement una evolució dels [[Antics alfabets itàlics|antics alfabet itàlics]], dels quals també deriva l'[[alfabet llatí]]. A cada lletra se li assignà un nom i se li atorgà algun tipus de poder esotèric.