Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Cinnamos»

2.289 bytes afegits ,  fa 5 mesos
referència
m (toponímia)
(referència)
{{Infotaula persona}}
'''Joan Cinnamos''' o '''Cinnamos''' o Joannes '''Cinnamus''' o '''Cinamus''' (en [[Grec medieval|grec]] Kínamos, Ἰωάννης Κίνναμος, o Κ?ναμος), també esmentat com '''Sinnamus''' (Σίνναμος), fou un dels més destacats historiadors bizantins[[romans d'Orient]] i el principal de la seva època a Europa.
 
Va viure al [[segle XII]] i era un dels ''grammatici'' o ''notarii'' de l'emperador [[Manuel I Comnè]] ([[1143]]-[[1180]]). Les funcions dels notaris imperials, manats per un ''protonotari'', eren gairebé les d'un secretari privat que tractava tant els afers privats com els estatals. Tenien una influència considerable en l'administració de l'Imperi. Cinnamos va estar al servei de Manuel I des de molt jove, probablement des de l'any en què l'emperador va pujar al tron, i el va acompanyar a totes les nombroses guerres que van tenir lloc a Àsia i a Europa.
 
== Biografia ==
VaAfavorit viureper alaquestes [[seglecircumstàncies, XII]]es iva foucomprometre notaria escriure la història del regnat de Manuel, i la del seu predecessor i pare, l'emperador [[ManuelJoan III Comnè]] ([[1143]]-[[1180]]Calo Joannes)., Vai escriureno lahi ha una història deescrita l'emperadorsobre Manelaquell iperíode delque seues parepugui [[Joancomparar IIamb Comnè]]la Caloseva Joannes,obra. El text està divididadividit en sis llibres complets i un d'inacabat, amb un llarg títol: Ἐπιτομὴ τῶν κατορθωμάτων τῷ μακαρίτῃ βασιλεῖ καὶ πορφυρογεννήτῳ κυρίῳ Ἰωάννῃ τῷ Κομνηνῷ, καὶ ἀφήγησις τῶν πραχθέντων τῷ ἀοιδίμῳ υ?ῷυἲῷ αὐτοῦ τῷ βασιλεῖ καὶ πορφυρογεννήτῳ κυρίῳ Μανουὴλ τὧ Κομνηνῷ ποιηθεῖσα Ἰωάννῃ βασιλικῷ γραμματικῷ Κιννάμῳ. Acaba bruscament al setge de [[Konya]] o [[Iconi]] per Manel el [[1176]], i la resta fou perdut o eliminat, ja que CinamosCinnamos era viu el [[1180]] quan Manuel I va morir, i se suposa que devia acabar tota l'obra. La part perduda havia de fer referència al breu regnat d'[[Aleix II Comnè]], que va morir assassinat i d'[[Andrònic I Comnè]].
 
Amb un gran coneixement de la història, Cinnamos parla dels esdeveniments del seu temps amb una opinió pròpia sobre els assumptes importants, bon coneixement dels temes que tractava, ja que participava a l'administració de l'Imperi i tenia la confiança de l'emperador Manuel. La visió que dóna de la situació no es limitava a l'Imperi Romà d'Orient, perquè coneixia igualment el què passava a Itàlia, Alemanya, Hongria i els regnes bàrbars del voltant, sabia les intencions polítiques dels principats llatins d'Orient i dels imperis persa i otomà. Tenia una visió clara de l'origen del poder dels papes, que explica al cinquè llibre, que és una bona mostra de crítica històrica. Però de vegades ataca violentament al poder papal i jutja malèvolament als prínceps llatins. Elogia exageradament a Manuel I Comnè i escriu de forma interessada contra els seus enemics personals. L'estil de l'obra és concís i clar, excepte quan fa digressions poètiques, més espectaculars que belles.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/771?rgn=pages;view=image Cinnamus, Joannes] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 756-757</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
Va viure al [[segle XII]] i fou notari de l'emperador [[Manuel I Comnè]] ([[1143]]-[[1180]]). Va escriure la història de l'emperador Manel i del seu pare [[Joan II Comnè]] Calo Joannes, dividida en sis llibres complets i un inacabat, amb un llarg títol: Ἐπιτομὴ τῶν κατορθωμάτων τῷ μακαρίτῃ βασιλεῖ καὶ πορφυρογεννήτῳ κυρίῳ Ἰωάννῃ τῷ Κομνηνῷ, καὶ ἀφήγησις τῶν πραχθέντων τῷ ἀοιδίμῳ υ?ῷ αὐτοῦ τῷ βασιλεῖ καὶ πορφυρογεννήτῳ κυρίῳ Μανουὴλ τὧ Κομνηνῷ ποιηθεῖσα Ἰωάννῃ βασιλικῷ γραμματικῷ Κιννάμῳ. Acaba al setge de [[Konya]] o [[Iconi]] per Manel el [[1176]], i la resta fou perdut o eliminat, ja que Cinamos era viu el [[1180]].
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Cinnamos, Joan}}
[[Categoria:Historiadors romans d'Orient]]
31.863

modificacions