Elisabet I d'Anglaterra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#wikidata
m Plantilla
Línia 2:
'''Elisabet I''' ([[7 de setembre]] de [[1533]] – [[24 de març]] de [[1603]]) va ser reina d'[[regne d'Anglaterra|Anglaterra]] i d'[[regne d'Irlanda|Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seva mort. Algunes vegades anomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet va ser la cinquena i última monarca de la [[dinastia Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII d'Anglaterra]], va néixer princesa, però la seva mare, [[Anna Bolena]], va ser executada tres anys després del seu naixement i Elisabet va ser declarada il·legítima. Va ser la mort de la seva germana [[Maria I d'Anglaterra|Maria]] sense successió el que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seva germana,<ref name=starkey5>Starkey, David. "Elizabeth: Woman, Monarch, Mission." ''Elizabeth: The Exhibition at the National Maritime Museum.'' Susan Doran (ed.). Londres: Chatto and Windus, 2003, p. 5. {{ISBN|0-7011-7476-5}}</ref> i procurà fer-ho guiada pel bon consell.<ref>"I mean to direct all my actions by good advice and counsel." (Em refereixo a dirigir totes les meves accions per un bon assessorament i consell. ") Primer discurs d'Elizabeth com a reina, [[Hatfield House]], 20 de novembre de 1558. Loades, David. ''Elizabeth I: The Golden Reign of Gloriana.'' Londres: The National Archives, 2003, p. 35. {{ISBN|1-903365-43-0}}</ref> Una de les seves màximes era "''Video et taceo''" ("Miro, i callo").<ref>Neale, J.E. ''Queen Elizabeth I: A Biography.'' Londres: Jonathan Cape (1934; reimpressió el 1954), p. 386. [http://www.worldcat.org/oclc/220518&referer=one_hit OCLC 220518.]</ref>
 
La reina es va fer càrrec d'un país dividit per qüestions religioses en la segona meitat del [[{{segle |XVI]]|s}}. Afavorí l'església [[anglicana]] en contraposició als regnats anteriors, ja que veié una manera de reafirmar l'Estat i ella mateixa. Per aquest motiu, una de les primeres mesures que va prendre va ser establir una església protestant independent de Roma, que després evolucionaria en l'actual església d'Anglaterra o anglicana, de la qual es va convertir en la màxima autoritat. El [[1562]], amb el restabliment de l'"Acta d'uniformitat", va consolidar el protestantisme anglès.
 
La reina [[Maria I d'Escòcia]], amb drets sobre el tron anglès, aglutinà l'oposició [[catòlic]]a, a nivell anglès i internacional, contra Elisabet. Aquesta ajudà els reformistes escocesos, i Maria fugí a Anglaterra i demanà refugi a la seva rival, la qual la retingué presa i, posteriorment, decidí executar-la ([[1587]]). S'enfrontà amb [[Felip II]] per la qüestió religiosa i també pel conflicte d'interessos entre els dos imperis, essent la batalla de l'[[Armada Invencible]] el punt culminant. La guerra amb [[Felip II]] va arruïnar econòmicament ambdós països.