Bahariya: diferència entre les revisions

2 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
Plantilla
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
m (Plantilla)
El [[1921]], Dugald Campbell esmenta un monestir que encara romania a [[Al-Bawiti]], la principal ciutat de l'oasi, al qual dóna el nom de ''Dar al-Abras'', 'el refugi dels Leprosos', i diu que tenia parets pintades, creus gravades i antigues inscripcions, i que els cristians li donaven el nom de ''Bahariya Mari Girgis'' ('Sant Jordi de Bahariya'). A més, esmenta el descobriment d'alguns taüts d'època púnica que sembla que va portar al Caire i són avui al [[Museu d'Antiguitats Egípcies]] del [[El Caire|Caire]].
 
Fou conquerit per Ibn al-As a la meitat del segle VII. Sota els musulmans, fou conegut altre cop com a ''oasi del Nord'' o ''Waha al-Khas''. El [[943]]/[[944]], apareix sota domini d'un emir berber de nom Abd al-Malik ibn Marwan, que era plenament independent. Després va caure en mans dels fatimites, que hi van nomenar governador. Sota els mamelucs constituïa un feu; l'oasi va patir alguns atacs dels beduïns i dels berbers. La comunitat cristiana va existir fins al [[{{segle |XVI]]|s}} o potser fins al XVII. El cultiu del vi, per la prohibició del producte pels musulmans, es va acabar i l'economia va entrar en decadència; les olives i els dàtils foren sotmesos a taxes massa altes; molts camps van quedar coberts de sorra.
 
El [[1813]] [[Muhàmmad Alí Paixà|Muhammad Ali]] va reclamar l'oasi, que des feia un temps restava terra de ningú, com a part del seu govern. Bahariya requeria una força de 400 o 500 soldats per assegurar la pau i la tranquil·litat, però a partir de l'establiment del domini efectiu de Muhammad Ali es va reprendre el comerç.
2.793.514

modificacions