Bisbat de Besalú: diferència entre les revisions

L'efímer '''Bisbat de Besalú''' va ésser creat l'[[any]] [[1017]] pel [[comte]] [[Bernat Tallaferro]] de [[comtat de Besalú|Besalú]], amb l'aprovació [[Papa|papal]]. La [[diòcesi]] de Besalú durà tan sols tres anys. El comte Bernat Tallaferro de Besalú-[[comtat de Cerdanya|Cerdanya]], aconseguí del papa [[Benet VIII]] la seva erecció l'any [[1017]]. S'havia enfrontat al poder abacial de la comunitat femenina de Sant Joan de les Abadesses, on hi havia la seva germanastra Ingilberga, perquè s'havien convertit "la casa d'oració en un bordell de meretrius de Venus" i aconseguí que el papa [[Benet VIII]] clausurés el monestir. Va ser després d'aquest fet que el comte Tallaferro aconseguí que el Papa creés el nou bisbat i el nomenés prelat. Amb aquesta acció Bernat refermà un comtat que abastava bona part de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès.<ref name="milanyscatcrist">{{ref-notícia|cognom=Gay|nom=Víctor|títol=Mil anys de l'efímer bisbat de Besalú|publicació=Catalunya Cristiana|url=http://catalunyacristiana.cat/|consulta=10 març 2017|data=12 març 2017}}</ref>

Mort el [[comte]] el [[1020]], el primer i únic bisbe Guifré restà sense suport, i abandonà la seva seu, desorganitzada i mancada de dotació; passà a ocupar l'abadiat de [[Sant Joan de les Abadesses]] i després fou [[Bisbat de Carcassona|bisbe de Carcassona]]. Un intent del rei [[Jaume el Just]] el [[1318]] de ressuscitar-lo provenia del desig de crear dificultats al [[comte d'Empúries]]; el papa [[Joan XXII]] no es deixà convèncer. Avui és una de les seus titulars que l’''Annuario Pontificio'' atribueix a [[prelat]]s no residencials. S'estenia pels territoris que depenien d'aquest [[comte]]: [[comtat de Besalú]], [[Ripollès]], [[Berguedà]], [[Vallespir]], [[Fenolleda]] i [[Perapertusès]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= Bolòs |nom= Jordi de |enllaçautor= Jordi Bolòs i Masclans|capítol= Bisbat de Besalú |urlcapítol= |editor= |títol= Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV) |volum= |edició= |editorial= Edicions 62|lloc= Barcelona |data=2000 |pàgina= 46 |pàgines= |col·lecció= Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284 |isbn= 84-297-4706-0|citació= |ref= }}</ref>