Bisbe (Església Catòlica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Bot elimina espais sobrants
Línia 3:
[[Fitxer:Johann Otto von Gemmingen.jpg|miniatura|Johann Otto von Gemmingen, [[Principat-Bisbat d'Augsburg|Príncep-Bisbe d'Augsburg]], 1591-1598, portant un [[bàcul pastoral|bàcul]] i revestit amb una [[capa pluvial]] i la [[mitra]].]]
 
A l'[[Església Catòlica]], un '''bisbe''' és un [[ministre (Església Catòlica)|ministre]] [[orde sacerdotal|ordenat]] que té la plenitud dels [[Set Sagraments|sagraments]] de l'[[orde sacerdotal]] i és responsable d'ensenyar doctrina,<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p4.htm#888 |títol=Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life | editor=Vatican.va |data=1946-02-20 | consulta=2014-04-01}}</ref> governar els catòlics dins la seva jurisdicció,<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p4.htm#894 |títol=Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life | editor=Vatican.va |data=1946-02-20 | consulta=2014-04-01}}</ref> i santificar el món<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p4.htm#893 |títol=Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life | editor=Vatican.va |data=1946-02-20 | consulta=2014-04-01}}</ref> i representar l'Església.<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p2s2c3a6.htm#1553 |títol=Catechism of the Catholic Church - The sacrament of Holy Orders | editor=Vatican.va |data= | consulta=2014-04-01}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p3.htm#832 |títol=CCC - PART 1 SECTION 2 CHAPTER 3 ARTICLE 9 PARAGRAPH 3 | editor=Vatican.va |data=1975-12-14 | consulta=2014-04-01}}</ref> Els catòlics consideren que l'origen del càrrec de bisbe està en els [[apòstol]]s, creient que l'[[Esperit Sant]] els dotà d'un [[carisma]] especial durant la [[Pentacosta]].<ref>[http://www.scborromeo.org/ccc/p2s2c3a6.htm#III Catechism 1556]</ref> Els catòlics creuen que aquest carisma especial s'ha transmès mitjançant la [[successió apostòlica|successió continuada de bisbes]] mitjançant la [[imposició de mans]] al sagrament de l'orde sacerdotal.<ref>[http://www.scborromeo.org/ccc/p2s2c3a6.htm#III Catechism 1555-1556]</ref>
 
Els bisbes diocesans, coneguts com a ''[[eparca|eparques]]'' a les [[Esglésies Catòliques Orientals]], són destinats a governar regions locals que a l'Església catòlica són conegudes com a [[diòcesi]] dins de l'[[Església Llatina]] i com [[eparquia]] al [[Esglésies Catòliques Orientals|ritu oriental]]. Els bisbes són coneguts col·lectivament com el [[Col·legi episcopal]] i poden tenir títols addicionals com [[arquebisbe]], [[cardenal]], [[patriarca]] o [[papa]]. El 2009 hi havia aproximadament uns 5.100 bisbes a l'Església Catòlica.<ref>[http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/ll.html Catholic Hierarchy.org]</ref>
 
Els bisbes sempre són homes.<ref>{{ref-web|títol=APOSTOLIC LETTER ORDINATIO SACERDOTALIS OF JOHN PAUL II TO THE BISHOPS OF THE CATHOLIC CHURCH ON RESERVING PRIESTLY ORDINATION TO MEN ALONE|url= http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_letters/1994/documents/hf_jp-ii_apl_19940522_ordinatio-sacerdotalis_en.html| editor=Libreria Editrice Vaticana| consulta= 30 maig 2014}}</ref> A més, el cànon 378 §1 exigeix que un candidat per l'episcopat ha de ser:
# ferm en la seva fe, de bons costums, pietat, cel per les ànimes, saviesa, prudència i virtuts humanes, i dotat de les altres qualitats que el fan apte per exercir l'ofici que es tracta
# de bona fama
Línia 56:
Per presidir [[matrimoni canònic|cerimònies de matrimoni]], els preveres i diaques de l'Església Llatina han de tenir la jurisdicció o delegació apropiada d'una autoritat competent. A la branca llatina de l'Església Catòlica, el magisteri és que és la mateixa parella qui s'administra la gràcia del sagrament; encara que sigui una [[orde sacerdotal|persona ordenada]] qui oficií la cerimònia, un bisbe pot delegar en un laic que estigui present en l'intercanvi de vots (això seria només en casos extrems, com en territoris de missió). A la tradició oriental, el clergue no només és testimoni de l'intercanvi de vots, sinó que ha d'impartir una benedicció perquè tingui lloc un matrimoni vàlid.<ref>[http://www.scborromeo.org/ccc/p2s2c3a7.htm#II Catechism of Catholic Church para 1623]</ref>
 
Tret que un bisbe en particular ho tingui prohibit, qualsevol bisbe pot predicar per tota l'Església Catòlica<ref>[http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P2I.HTM Canon 763]</ref> i qualsevol prevere o diaca també pot predicar arreu (presumint el permís del bisbe local) tret que la seva facultat de predicació hagi estat restringida o anul·lada.<ref>[http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P2I.HTM Canon 764]</ref>
 
La [[catedral]] d'una diòcesi conté una cadira especial, anomenada la ''[[càtedra]]'', a vegades també anomenada ''[[tron]]'', situada al santuari per a l'ús exclusiu del seu Ordinari, simbolitzant la seva autoritat espiritual i eclesial.
Línia 64:
Dins de l'Església Catòlica els bisbes poden realitzar papers addicionals, entre els quals trobem:
=== Papa ===
El [[Papa]] és el [[Bisbat de Roma|bisbe de Roma]]. Com que l'Església Catòlica manté que el "Col·legi Episcopal" com a conjunt és el successor del "Col·legi dels Apòstols", els bisbes de l'Església en [[consell ecumènic]] tenen autoritat per governar l'Església. Malgrat això, l'Església també sosté que, d'entre els [[apòstols]], [[Sant Pere]] va rebre un paper d'autoritat i lideratge, donant-li el dret de parlar per l'Església i de fer el seu lideratge necessari per completar el Col·legi.<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html Lumen Gentium 18]</ref> Així, el catolicisme manté que el bisbe de Roma, com a successor de Pere, és hereu d'aquest paper: el Papa, únic entre els bisbes, pot parlar per tota l'Església, i un consell de bisbes és incomplet sense l'aprovació papal. Els pronunciaments papals que compleixen els requeriments del decret sobre la [[infal·libilitat pontifical|infal·libilitat papal]] del [[Concili Vaticà I|Primer Concili Vaticà]] són considerats dogma de fe. La infal·libilitat papal només ha estat invocada en una ocasió des que s'instituí la doctrina, i va ser quan [[Pius XII]] declarà l'[[Assumpció de Maria]] el 1950.
 
=== Katholikós ===
Línia 122:
L'[[hàbit coral]] d'un bisbe de l'Església Llatina, que és portat quan assisteix a cerimònies litúrgiques però no les celebra, consisteix en una sotana morada amb el rivet amarant, el [[roquet]], el [[solideu]] morat, la [[birreta]] morada amb una borla i la [[creu pectoral]]. La [[capa pluvial]] es pot portar, però només el bisbe de la diòcesi i en ocasions especialment solemnes.<ref>''Caeremoniale Episcoporum'', 64</ref>
 
La [[mitra]], el [[solideu]] i l'[[estola]] són habitualment portades pels bisbes quan presideixen funcions litúrgiques. A les funcions litúrgiques diferents de la [[Missa]] el bisbe habitualment vesteix la [[capa pluvial]]. Quan es troba fora de la seva diòcesi quan celebra solemnement arreu amb el consentiment de l'[[ordinari]] local, també va servir el [[bàcul pastoral]].<ref>''Caeremoniale Episcoporum'', 59</ref> Quan celebra la [[Missa]] un bisbe, igual que un [[prevere (catolicisme)|prevere]] vesteix la [[casulla]]. El ''[[Caeremoniale Episcoporum]]'' recomana, però no imposa, que en les celebracions solemnes un bisbe també ha de vestiur una [[dalmàtica]], que sempre pot ser blanca, sota la casulla, especialment quan administra el sagrament de l'[[orde sacerdotal]], beneeix un abat o abadessa, o dedica un altar o una església.<ref>''Caeremoniale Episcoporum'', 56</ref> El ''Caeremoniale Episcoporum'' ja no fa menció als [[guants litúrgics]], a les [[sandàlies pontifícies]], als [[mitjons litúrgics]] (també coneguts com a [[coturns]]), al [[manípul (ornament)|manípul]], o als estris abans prescrits pel cavall del bisbe.
 
<gallery mode="packed" heights="200px">