Diferència entre revisions de la pàgina «Blockbuster»

10 octets eliminats ,  fa 10 mesos
m
Bot elimina espais sobrants
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
[[fitxer:JAWS Movie poster.jpg|miniatura|El primer blockbuster cinematogràfic normalment admès és ''Jaws'' de Steven Spielberg]]
'''Blockbuster''' (en anglès, literalment « que fa explotar el barri ») era en un principi un terme de l'argot teatral americà que qualificava una peça que assolia un èxit important. Un ''blockbuster'' seria doncs una peça que portaria tots els altres teatres del veïnat a la fallida. El terme ''blockbuster'' ha estat tret probablement del vocabulari militar: blockbuster era el nom de la bomba més poderosa utilitzada per l'exèrcit anglès i americà durant la [[Segona Guerra mundial]]. El terme ''blockbuster'' és reutilitzat en el cinema per qualificar les pel·lícules d'alt pressupost i de grans ingressos, produccions excepcionals en el plànol financer, material i humà.
== Història ==
En els anys 1950, el cinema americà és en dificultats a causa de la televisió que guanya terreny i l'assistència a les sales comença a caure. Hollywood respon a aquest problema amb espectacles més increïbles, una estètica més espectacular, utilitzant les noves tecnologies de l'època. Es reinventa el [[Technicolor]] (que neix el 1916), l'[[estereofonia]] (a partir de 1958), els formats gegants [[Cinerama]], la [[Vistavision]], el [[Format 70 mm]], el SuperPanavision 70, el [[Dynarama]], el [[Warnerscope]] o el [[Cinemascope]]. Aquests nous formats i procediments són fortament utilitzats i desenvolupats per fer tornar les multituds en les sales. Ara són pantalles amples amb efectes especials, tota mena d'innovacions tècniques que serveixen a fer viure « psíquicament » a l'espectador el que es passa a la pantalla. Aquesta manera d'operar és molt eficaç. Les operacions de màrqueting són cada cop més grans i inventives. Aquesta penúria d'espectadors dóna una empenta a la creativitat al món del cinema, sobretot pel que fa a la comunicació al voltant de les pel·lícules. Els cartells són més treballats, es menciona en lletres majúscules en quin format es difon. Aquesta rivalitat entre estudis de producció i televisió s'ha perpetuat al llarg dels anys i la cultura del blockbuster s'ha desenvolupat.
 
En el medi del cinema, el terme ''blockbuster'' s'aplicava en principi a pel·lícules amb gran èxit al [[box office]] ([[Quo Vadis (pel·lícula)|Quo vadis]], [[Allò que el vent s'endugué]], [[Ben Hur (pel·lícula del 1959)|Ben-Hur]]) i després ha designat per extensió una súper-producció d'alt pressupost que, per la seva distribució, els seus [[efectes especials]] o la campanya de publicitat que acompanya la seva estrena, atreu l'atenció dels mitjans de comunicació i del públic, encara que la pel·lícula resulti ser un fracàs financer.
 
[[fitxer:The Godfather.jpg|miniatura|''El Padrí'' de Francis Ford Coppola marca un gir el 1972 que revoluciona la distribució de les pel·lícules]]
''[[El Padrí]]'' de [[Francis Ford Coppola]] marca un gir el 1972 revolucionant la distribució de les pel·lícules. La [[Paramount Pictures]] proposa a tots els exhibidors de totes les xarxes precomprar la seva pel·lícula i exhibir-la al mateix temps o abans de l'estrena als Estats Units, esglaonant en tres temps en tres xarxes de sales de cinema diferents, des de les grans ciutats al medi rural. A part de l'interès financer de la gestió (els productors només han d'esperar que la pel·lícula es retiri del cartell per recaptar els ingressos), aquesta manera de fer té per conseqüència reduir la durada de vida de la pel·lícula i la influència dels crítics de cinema.<ref>[[Jean-Baptiste Thoret]] i Stéphane Bou, «Els blockbusters saben pensar? », emissió ''Durant les obres, el cinema resta obert'' a França Inter, 15 d'agost 2012</ref>
 
El primer blockbuster cinematogràfic normalment admès com a [[gènere cinematogràfic]] és ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]'' de [[Steven Spielberg]]: estrenada el 1975 amb la [[Universal Pictures]] que inverteix desenes de milions de dòlars en la promoció de pel·lícules a través de spots televisats,<ref>Aquesta tècnica ja havia estat provada però amb dues pel·lícules modestes, ''[[El Viatge fantàstic de Sinbad]]'' i ''[[L'Évadé]]''.</ref> llança {{Cita|l'era de les blockbusters}} que inaugura l'era del màrqueting i dels productes derivats amb el llançament de ''[[Star Wars]]'' l'any 1977.<ref>Tom Shone, ''Blockbuster'', Ed. Simon & Shuster UK., 2004, ps 27-40.</ref>
Amb el nom del director o dels actors presents en el càsting n'hi ha prou de vegades per qualificar la pel·lícula de blockbuster. És una manera d'indicar a quina escala s'estima el cost del film.
 
En aquests gèneres de pel·lícules, la qualitat del guió és relativament poc elevada, d'acord amb el principi del « text=high concept » inventat pel productor americà [[Don Simpson]], segons el qual l'èxit del blockbuster descansa sobre un [[Pitch (ficció)|pitch d'una o dues frases]] o sobre una idea de base atractiva, passant inclús per sobre del guió o la tria del director<ref>{{ref-publicació|llengua=en|autor= Charles Fleming| títol=High Concept: Don Simpson and the Hollywood Cultures of Excess|publicació=Main Street Books|data=|pages totales=304|isbn=385486952}}</ref> Són pel·lícules populars que atreuen les multituds pel seu repartiment o el format de difusió.
 
La seva direcció presenta riscos superiors, tenint en compte la debilitat del contingut: alguns grans estudis ja han fet fallida pel fracàs d'un ''blockbuster'', d'altres s'han salvat. Un dels exemples d'això és la realització d{{'}}''[[Un americà a París ]]'' per la [[Metro-Goldwyn-Mayer|MGM]]. L'escena final va costar un milió de dòlars, una fortuna a l'època, però la pel·lícula va salvar l'estudi de la fallida. Per contra, el fracàs al box-office de la pel·lícula ''[[L'illa dels caps tallats]]'' va suposar la fallida de l'estudi [[Carolco]]. Els estudis de [[Hollywood]] produeixin la major part dels ''blockbusters''.
 
En aquest sentit, [[George Lucas]] i [[Steven Spielberg]] han prédit que el crash de diversos d'aquests blockbusters a continuació provocarà la caiguda de Hollywood, obrint una era cinematogràfica diferent: sales de cinema menys nombroses, més grans, entrades més cares (com un concert o un espectacle de [[Broadway]]) al costat d'un futur més obert als [[VOD]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cohen|nom=David S.|article=George Lucas & Steven Spielberg: Studios Will Implode; VOD Is the Future|publicació=Variety|llengua=anglès|url=http://variety.com/2013/digital/news/lucas-spielberg-es-futura-of-entertainment-1200496241/|data=2013-06-12}}</ref>
 
== Codis ==
1.100.107

modificacions