Viquipèdia:Pàgines de discussió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Alternativa Democràtica, movimient per assolir la República constitucional. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 14:
Òbviament, les pàgines de discussió no es poden utilitzar per fer propaganda, comercial o no, atacs personals, etc. Aquest tipus de contribucions poden ser esborrades directament.
== '''Qui son i què els motiva?''' ==
Som un moviment cívic, amb gran valor, sensible, audaç, decidit, amb la convicció de promoure - per mitjà de l'hegemonia cultural - una revolució pacífica per canviar l'actual sistema polític. La llibertat política col·lectiva i la democràcia es basa en la consciència política i volem dotar aquest terç de la societat, que no vota o no creu en el sistema, d'aquesta consciència política.
No som utòpics, aprenem de la filosofia i història política, dels seus encerts i dels seus fracassos. Ens considerem hereus dels intel·lectuals europeus i nord-americans i ens afanyem per tal de millorar els principis bàsics de la democràcia representativa.
Ens mou l'amor per la llibertat política col·lectiva que diferenciem de les llibertats individuals. Jo no seré lliure, si tu no ets lliure. No serem realment lliures si no ho és la unitat del subjecte constituent de la Nació.
Si l'actual model d'Estat de Partits en què ha derivat la Transició; hereva del franquisme, col·lapsa, serà inevitable l'obertura d'un període de llibertat constituent, impulsat pel nostre moviment, després del qual els ciutadans puguin triar per primera vegada entre diferents formes d'estat i de govern. Hem de lluitar perquè el nostre model sigui hegemònic, i estigui inclòs en una de les opcions que s'ha de sotmetre a votació mitjançant un referèndum no plebiscitari.
=='''Manifest'''==
Un espectre plana sobre Espanya: l'espectre de l'Alternativa Democràtica (AD). Aquest espectre lluita contra la immoralitat de la nostra societat que permet i legitima, amb el seu vot, la corrupció política absoluta en tots els poders de l'Estat - executiu, legislatiu i judicial - i indefectiblement es converteix en un factor de govern. No es pot governar sense corrupció.
El nostre moviment és pre-polític, perquè no aspirem a la conquesta del poder, aconseguint el nostre objectiu ens dissolem. Busquem conquerir l'hegemonia cultural, en tots els àmbits de la divulgació d'idees sobre la llibertat política col·lectiva com a fonament de totes les llibertats individuals o drets personals. No reconeixem les llibertats de ningú, nosaltres constituïm la llibertat de tots.
La llibertat política col·lectiva no té més que un nom per entendre-la i és la llibertat constituent. La llibertat col·lectiva és la que ens va privar el poder constituït pactant amb l'oposició durant la Transició. Sense la llibertat constituent, no hi ha llibertats constituïdes, tot és mentida. Per això ningú està segur dels seus drets, es poden donar i treure a caprici, perquè prové dels epígonos d'un dictador.
Sostenim que a Espanya no hi ha democràcia i durant la Transició no hi va haver unes eleccions constituents que poguessin legitimar l'elaboració d'una Constitució. No hi va haver eleccions a Corts constituents i el Congrés dels Diputats, que era un òrgan constituït, es va atribuir funcions de poder constituent. L'Abat de Sieyès a la figura intermitja entre un poder constituït i un poder constituent el va anomenar "òrgan constitucionari" i aquelles Corts mai van haver de tenir funcions constitucionaries, allò va ser una "absència" de formació jurídica.
El procés constituent de la Transició va ser la Llei de reforma política impulsada per Torcuato Fernández Miranda per donar-li una altra forma al poder constituït. Es van substituir unes institucions per altres, finançades de la mateixa manera per l'Estat. La falsedat, frau i ruptura va ser no convocar eleccions a Corts constituents. Varem passar d'una llei, a la ruptura de la Llei, mitjançant una altra llei que va ser la Constitució. La Constitució del 78 és una Carta atorgada, no va venir precedida d'un període de llibertat constituent. De la mateixa manera que ens van atorgar drets i llibertats individuals ens els treuen. La llibertat política col·lectiva no és l'ús de facultats jurídiques, sinó que ha de ser creadora d'aquestes facultats. La llibertat o crea el Dret o no hi ha llibertat política.
Alternativa Democràtica coneix molt bé les causes de les calamitats públiques i la corrupció dels governs, per aquesta raó i sota la protecció del que ha de fundar una constitució, som rigorosos en l'observança de l'article 16 de la Declaració dels Drets del Home i Ciutadà de la Revolució Francesa de 1789: "una societat en la qual no s'estableixi la garantia de drets, ni determini la separació dels poders, no té Constitució".
Ens impulsa l'amor per la llibertat política col·lectiva que diferenciem de les llibertats individuals. Jo no seré lliure, si tu no ets lliure. No serem veritablement lliures llevat ho sigui la unitat del subjecte constituent de la nació. Si el actual model d'Estat de Partits que ha derivat la Transició; hereva del franquisme, col·lapsa, serà inevitable l'obertura d'un període de llibertat constituent, impulsat pel nostre moviment, després del qual els ciutadans podran escollir entre diferents formes d'estat i de govern (creatives, reaccionàries o conservadora) que sempre existeixen a tota societat plural.
La llibertat política col·lectiva i la democràcia es basen en la consciència política i volem donar-li a aquesta part de la societat, indignada o que no creu en el sistema o que no vota, d'aquesta consciència política. No som utòpics, aprenem de la filosofia i la història política, dels seus èxits i dels seus fracassos; i, per aquest motiu, ens considerem hereus dels intel·lectuals europeus i americans amb la intenció de millorar els principis bàsics de la democràcia representativa.
Influenciat per la celebèrrima obra L'Esperit de les Lleis, Francisco de Miranda va escriure durant la Revolució Francesa, el que la història no va fer més que confirmar: “El pueblo no será soberano si uno de los poderes constituidos (el ejecutivo) no emana inmediatamente de él, y no habrá independencia (entre los poderes) si uno de ellos fuera el creador del otro. Dad al cuerpo legislativo el derecho de nombrar a los miembros del poder ejecutivo, y no existirá ya libertad política. Si nombra a los jueces no habrá libertad civil”.
La democràcia formal o política es sustenta en dos elements: la separació de poders en origen i la representació de l'elector, cap dels dos es compleix en l'actualitat.
Per a la representació de l'elector proposem el sistema majoritari uninominal de districte (utilitzat en països com els EUA, el Regne Unit o França), enfront del sistema proporcional (Espanya, Grècia, Itàlia o Alemanya). Escollir el president i els diputats en eleccions diferents fa possible la primera condició: la separació de poders en origen (Montesquieu), la separació entre el poder legislatiu que pertany a la Nació i el poder executiu que és de l'Estat.
Antropològicament no volem diferenciar-nos del poble francès, britànic o nord-americà i poder triar els nostres representants. El sistema electoral proporcional és una traïció a la representació. Només representa el que confecciona la llista de partit, que és el cap del partit. Les llistes de partit les voten els ciutadans, amb l'obligació que, si la llista és la més votada o surt per majoria absoluta, aquests diputats, el triïn President del Govern. Per tant, el president del Govern es designa així mateix. La majoria absoluta, produeix automàticament el fenomen que és president del Govern, l'autòcrata que es designa a si mateix, en el moment de confeccionar la llista dels partits que el voten.
El millor jurisconsult alemany de la seva època i president del Tribunal Constitucional de Bonn, Gerhard Liebholz, en referència a la Constitució alemanya de la qual s'alimenta l'espanyola, sobre el sistema d'elecció proporcional de llista de partits, va deixar escrit: "per fi han desaparegut de l'Estat tots els elements de la representació, no hi ha representació, i en el seu lloc s'han incorporat els elements de la integració de les masses a l'Estat ". S'ha substituït el principi de representació pel d'identificació. Incorporar les masses de votants a l'Estat va ser el sistema polític adoptat per Hitler, Mussolini i l'anomenada democràcia orgànica franquista.
Alternativa Democràtica, està en contra de tots els partits polítics per estar incrustats a l'Estat, una autèntica aberració política. No perquè els partits pertanyin a l'Estat sinó perquè l'Estat els pertany a ells i se'l reparteixen, i d'això se'n diu Estat de Partits o Partidocràcia, una forma de govern iniqua, basada en la corrupció. El sorgiment de nous partits, són agrupacions amb les mateixes finalitats, ser una facció més per al repartiment del botí que és l'Administració Pública de l'Estat.
Després de la corrupció moral que representa que els partits polítics estiguin finançats per l'Estat, ve la corrupció econòmica que es fa en nom dels partits polítics per al seu finançament. Aquest delicte de finançament ens porta a un nou delicte deslleial amb els seus competidors que és el de frau electoral. Tots els grans partits l'han comès i d'aquest, es deriven altres com per exemple, ser degut a qui li paga i afavorir a aquestes empreses per a la futura contractació de polítics en càrrecs de consells d'administració o qualsevol altre tipus de compensacions.
La corrupció fa augmentar la despesa pública innecessària, com estructures ferroviàries o aeroports o excés d’universitats improductives i una infinitat d'institucions, agreujant el futur dels ciutadans que són els que financen el malbaratament, amb les deficiències que tenim com a país. Aquesta despesa innecessària compleix una doble funció, d'una banda, augmenta el poder del polític en comprar la voluntat de l'elector i, de l'altra, fa l'elector corresponsable moral en el fons d'aquesta corrupció. L'elector deixa de pensar en termes del que ens convé a tots i passa a pensar en el que li convé exclusivament. D'altra banda, com més gran sigui la despesa innecessària més gran és l'oportunitat de corrupteles.
La Constitució i la influència de tota la classe política i intel·lectual, fonamenta i sostenen el caràcter democràtic dels partits polítics. El sociòleg Robert Michels va descobrir la Llei de Ferro basat en un estudi que va realitzar sobre l'estructura interna dels partits de masses, especialment dels socialdemòcrates alemany i italià. En aquest estudi, imposa per necessitat que siguin dirigits per un petit aparell de dirigents o comitè que no pot renovar-se mitjançant eleccions internes de partit sinó per cooptació. En unes primàries és el poder de l'aparell el que decideix qui es pot presentar. Aquesta Llei de Ferro no ha estat refutada per ningú i ha demostrat ser vàlida per a tots els temps, per a tots els països i tots els partits de masses de diferent ideologia.
Una veritable constitució són les regles del joc polític d'un país on no pot haver cap ideologia. Aquestes regles han de ser constitutives i no interpretatives. Actualment les regles del joc polític són interpretatives i cada àrbitre les interpreta al seu gust. No obstant, si les regles són constitutives com en els escacs, són les mateixes per a un nen que per al campió del món. Una constitució democràtica no pot entrar a la jugada, això està reservat per a la ideologia i no pot ser ideològica tret que renunciem a la llibertat política col·lectiva.
Tan essencial és el motor de la lleialtat per a la vida política de les modernes societats, que es pot completar l'aforisme de Montesquieu afirmant que, si el ressort de la tirania és la por, el de la monarquia, l'honor i el de la República , la virtut, el de l'oligarquia de partits o partitocràcia és la corrupció i el de la República Constitucional, la lleialtat.
Conèixer les causes que ens han portat a l'actual situació política i promoure una forma de govern basada en la democràcia formal o política, ens fa afrontar el futur amb il·lusió i esperança, amb l'objectiu que el nostre moviment cívic passi d'alternativa a ser una realitat.
'''Dos conceptes de sistema de poder'''
Des del punt de vista de la democràcia; un sistema de poder necessita la garantia que no hi hagi abús de poder per mitjà de les seves pròpies institucions, que eviti l'abús, abans que es cometi. Hi ha dos tipus de sistema, l'americà o anglosaxó pel qual es decanta AD, amb una gran influència de Montesquieu, i el model francès que és l'adoptat per l'espanyol influenciat per Rousseau.
El sistema anglosaxó, es diu cautelar o garantista perquè davant d'un poder hi ha sempre un altre davant que el vigila i ho controla. El sistema francès, descansa en la teòrica responsabilitat del polític, conegut com de retroalimentació o de reacció anticipada. Si aquest partit no aconseguís les expectatives, en les següents eleccions no seria reelegit. Aquest sistema tindria sentit si hi hagués molts partits alternatius i derivessin de la societat civil sense estar finançats per l'Estat.
El partit polític ha de ser un mediador entre les aspiracions de la societat civil i de l'Estat, per portar-les a l'Estat. No és possible que admeti ser finançat per l'Estat perquè ha estat comprat i, des d'aquest mateix instant, no pot respectar les idees de la societat civil. El partit polític ha d'estar ancorat en la societat civil i no a l'Estat. Per aquest motiu neguem que a Espanya hi hagi democràcia i que la Constitució ens pugui portar a ella.
'''Monarquia Parlamentària fruit del consens de la Transició com a fase superior del Franquisme'''
De la mateixa manera que la dictadura militar va ser la continuació de la guerra civil per altres mitjans, aquesta Monarquia és la successió de la uniformitat de la dictadura per mitjà del consens que va significar la Transició. La Transició va suposar la traïció a l'essència d'un mateix, traint al passat i pactant el futur. Tots van trair a tots!
Marcel Proust deia que sent la traïció alguna cosa mal vista i condemnada per la societat; però, quan la traïció és general es converteix en una virtut. Aquesta traïció dels hereus del franquisme amb l'anomenada oposició democràtica, va donar com a resultat l'actual Estat de Partits. Pérez Galdós i Ortega i Gasset coincidien en aquest adagi referit a la política, "donde hay reconciliación, hay reparto del botín". La corrupció econòmica és conseqüència directa de la prèvia corrupció moral que va suposar la Transició.
L'herència franquista va ser l'acceptació amb deshonor de la Corona d'Espanya pel Príncep d'Astúries Juan Carlos, traint la voluntat del seu pare i saltant-se l'ordre dinàstic. El nou Rei va nomenar a dit a Adolfo Suárez i aquest va trair els principis fonamentals del Moviment. Les forces de l'oposició comunista de dècades a l'exili i després els socialistes, sense cap legitimació democràtica de les seves bases (si de la personal) i en contra de la seva ideologia, decideixen renunciar a la república a canvi del sistema electoral proporcional, fer-se " Juan carlistas" per no dir-se monàrquics i així poder entrar a la catifa vermella que va suposar el consens de la Transició.
El poder constituït va designar als set ponents de la Constitució, i els va atribuir un força constituent que només havia de venir avalat per unes eleccions constituents. A la figura intermitja entre l'òrgan constituït i òrgan constituent, Emmanuel Joseph Sieyès, el va anomenar "òrgan constitucionari" i aquests disputats mai van haver de tenir funcions constitucionarias, això és una "absència" de formació jurídica i una traïció a la llibertat constituent.
L'aprovació de la Llei de Reforma Política va ser una argúcia jurídica que l'Estat va qualificar com el pas de la "Llei a la Llei", utilització de la llei per vulnerar la llei. L'assemblea legislativa no tenia poders constituents que legitimés l'elaboració d'una Constitució. Aquesta Constitució que es va començar a preparar en secret per un grup reduït de diputats, sorgits d'unes eleccions legislatives ordinàries de la llei franquista, va resultar ser un gran escàndol denunciat pel periodista Pedro Altares en Cuadernos para el diálogo.
Per a què una Constitució sigui democràtica ha d'haver unes eleccions a Corts Constituents perquè el poble pugui elegir els diputats per elaborar-la. Una Constitució de consens entre partits incrustats a l'Estat, encara que sigui ratificada en plebiscit popular, encobreix i legitima un cop d'estat constitucioanri. Va ser una imposició.
El sistema electoral proporcional quedaria blindat en la Constitució per la incertesa que suposava unes futures eleccions. El pacte impulsat per Felipe González amb Abril Martorell, tenia el següent raonament: ''no sabem la incògnita que pot deparar el futur d'unes eleccions, però anem a adoptar un acord, perquè en el pitjor dels casos, ningú perdi i tots guanyem, quin? Repartir-nos el poder en proporció als vots que traguem. Nosaltres designem les llistes de partit, no el poble''. El sistema no varia gens ni mica si només es presentessin els caps dels partits i el poble votés en proporcions del 15, 20, 30% i després de les votacions omplissin les llistes dels diputats. Els diputats són empleats a sou dels partits, compleixen les ordres del cap de partit, no representen al poble.
La incapacitat dels anomenats pares de la Constitució, ve determinada pel seu incompliment. Totes les lleis aprovades al Congrés, han estat aprovades per mandat imperatiu del cap de partit. Tots els diputats, llevat d'alguna excepció, obren en obediència al que els ha inclòs a la llista de partit. L'article 67 de la Constitució prohibeix el mandat imperatiu; per tant, tot el que es fa en contra de la Constitució és nul de ple dret.
En l'actual sistema polític, parlar de separació de poders és un anacolut. No hi ha parlamentarisme, al Congrés només s'aproven els projectes de llei que vénen predeterminats en els despatxos, el poder legislatiu està supeditat al poder executiu i als caps dels partits. I per si això no fos suficient, el poder judicial està sotmès al Consell General del Poder Judicial que és elegit per la cúpula dels partits estatals, és a dir, controlats per ells.
Si no hi ha un contrapoder que freni a un altre poder, la corrupció és inevitable, estem davant d'una fase superior del franquisme amb aparença de democràcia, on els partits polítics són alternança en el poder i mai seran alternativa.
'''República Constitucional com a model d'Estat i Democràcia Representativa com a forma de Govern'''
Els principis bàsics per a la nostra República Constitucional són LLIBERTAT, VERITAT i LLEIALTAT.
La llibertat es guanya, no s'atorga. La llibertat política col·lectiva és la llibertat constituent i ha de ser el subjecte constituent de la nació qui l'ha d'assolir.
La veritat com a principi d'aquest exercici intel·lectual per reconèixer l'engany a la llibertat política col·lectiva que va ser la Transició i el concepte d'una falsa democràcia que ens van imposar. La qüestió es complica quan l'error de bona fe i la mentida de mala fe es fonen en un sol concepte, fins al punt de no poder distingir l'un de l'altre com a instruments de l'engany. És el que passa amb l'error-mentida que això, el que hi ha, és una democràcia. No hi ha més voluntat d'engany que la fundada en la ignorància. I per això no hi ha millor voluntat de veritat que la fundada en el coneixement.
La lleialtat com a principi de representació del diputat de districte cap al seu programa electoral i al mandat imperatiu de l'elector. La lleialtat del districte com a unitat irreductible de la societat on es sustenta la representació.
El fonament de la Democràcia Representativa és la representació de l'elector i la separació de poders en origen.
La naturalesa de les funcions representatives pròpies del parlament (poder legislatiu), requereixen d'unes capacitats intel·lectuals, virtuts i d'uns ressorts psicològics completament diferents, i en molts casos incompatibles amb les virtuts que exigeix, no l'acció de representar a un altre, sinó l'acció de governar a tots. Per representar un districte, la virtut és la lleialtat absoluta del diputat al mandat imperatiu (programa electoral) que li donen aquells als quals ha de representar.
No obstant, no és la lleialtat expressada en un programa les qualitats que se li exigeix a un governant, la seva funció és la de governar (poder executiu), no la de representar, perquè un governant ha de fer front a situacions previstes o imprevistes a que s'enfronten els governats, nació o l'Estat. La principal virtut que ha de mostrar un candidat a la presidència del govern o cap de l'Estat és la seva intel·ligència i capacitat per anticipar-se als esdeveniments (Homer), de veure abans que es produeixi el temut per salvar i afrontar amb garanties aquestes situacions de perill d'una nació.
La democràcia consisteix en la separació de dues funcions que són impossibles d'exercir per la mateixa persona. Una exigeix lleialtat al compromís adquirit amb els votants i, la segona, designa una persona perquè exerceixi les funcions inherents a un càrrec; prèviament, aquestes funcions dibuixades, designades, prescrites, descrites en les lleis i en la Constitució. Aquesta separació de poders només pot produir-se a través d'eleccions separades en origen, entre el poder legislatiu (Nació) i poder executiu (Estat).
Alternativa Democràtica proposa:
Poder executiu: elecció del President de la República mitjançant circumscripció única per a tot el territori nacional. Elecció a doble volta i per majoria absoluta. El president electe designa lliurement els membres del seu gabinet de govern i no existeix Ministeri de Justícia.
Poder legislatiu: eleccions representatives a través de districtes electorals (per exemple de 100 mil habitants), uninominals, a doble volta, per majoria absoluta i amb mandat imperatiu cap als electors.
Aquest districte disposa d'una oficina de control reglamentada del diputat escollit, i té la potestat de substituir-lo per mitjà d'un suplent quan els electors consideren que no és lleial al programa amb el qual va ser elegit. El sou del diputat i de l'oficina de control ha d'estar pagada pel districte. D'aquesta manera el diputat representa al seu districte, que és qui li paga, i amb la seguretat que si no compleix amb el seu programa, se li substitueix per un suplent que estarà en la mateixa papereta amb el qual està obligat a presentar-se. Aquesta Cambra de Representants o Assemblea Legislativa, tria als membres del Consell de Legislació.
La ciència política neix de la unitat irreductible de representació que està al districte electoral de la qual emana l'acció legislativa que pertany a la Nació.
Poder judicial: elecció del President del Consell de Justícia per majoria absoluta entre tots els implicats en l'administració de Justícia (magistrats, jutges, fiscals, lletrats de l'administració, advocats, procuradors, notaris, professors d'universitat etc.) amb pressupost i policia judicial pròpia. El president electe tria als membres del Consell de Justícia.
Apareix per primera vegada el concepte de COSOBERANIA, deixant en mans de l'elector la decisió sobirana. Fins avui el concepte de sobirania segons Max Weber i acceptat per tots, pertany a qui té el monopoli legal i institucionalitzat de la força que és del govern de l'Estat.
Aquesta novetat consisteix en l'equilibri del poder legislatiu i executiu, que permet que la sobirania estigui compartida entre el Govern de l'Estat i la Assemblea legislativa nacional, sabent que cada un d'ells, té en si mateix la facultat de dissoldre l'altre. En cas de conflicte entre l'Estat i la Nació, l'Assemblea legislativa pot destituir en qualsevol moment al President del Govern o cap de l'Estat, a condició que l'Assemblea quedi dissolta o viceversa.
La decisió sobirana pertany al cens electoral que és qui dirimeix, en cas de conflicte definitiu, en unes noves eleccions legislatives i presidencials. L'existència d'aquest dret serà força de dissuasió suficient perquè tots dos poders trobin un punt d'equilibri on es resolgui el conflicte.
'''Abstenció Activa i conscient fins a la llibertat constituent'''
Defensem el principi de representació política de l'elector i és la causa que ens impedeix anar a les urnes. L'abstenció és un dret que obliga el que no està d'acord amb les regles del joc de l'actual oligarquia de partits. Assolir una hegemonia cultural d’un minim del 60% del cens electoral de Abstenció Activa, causaria la deslegitimació del poder (Auctoritas vs. Potestas) i com a conseqüència a l'obertura d'un període de llibertat constituent.
L'acció de votar és un dret polític i no un deure cívic. Si els partits polítics no estan arrelats en la societat civil sinó a l'Estat, és impossible que ens puguin representar. Els partits polítics han de portar les aspiracions de la societat civil a l'Estat, si són una facció de l'Estat, el principi de representació ha estat substituït pel de identificació i com a conseqüència la integració de les masses a l'Estat. La servitud voluntària del votant legitima d'aquesta forma la corrupció.
Diferenciem entre les persones decents i decoroses. No és el mateix ser indecent de ser indecorós, perquè el indecorós s'afegeix a una indecència, que pot ser greu o petita, la impudícia. Demanem a tota persona amb sentit del decòrum, que no voti, perquè és impúdic votar. Per què exhibir una manca absoluta de sensibilitat moral, si tots els partits estan corromputs? Si els votes, demostres que no t'importa la corrupció. Salvem-nos com a individus, persones honestes i decoroses, no votant. Qui vota no creu en l'autenticitat, no creu en la veritat, ni en la integritat moral de les persones, és un menyspreu a si mateix.
'''El poder polític és una relació entre governant i governats'''
El poder és una relació entre el governant i qui ho tolera i manté que són els governats. L'Abstenció Activa deslegitima el poder. En unes eleccions, l'abstenció, el que procura és disminuir la tensió o intensitat d'aquesta relació de poder, augmentant la del que obeeix i baixant la del que mana, i això es tradueix en una falta de respecte. L'abstenció retira als governs l'autoritat, mantenen el poder (potestas) però perd el respecte a la realitat.
En la política, el fet que hi hagi una realitat com és l'Estat de Partits, la ciutadania ho respecta simplement pel fet que perdura en el temps i el legitima. Hem de situar-nos en el futur i el que implica aquesta pèrdua de respecte. No has de traslladar al futur la situació de por que tens avui de canviar la realitat. Demanem l'Abstenció Activa per perdre el respecte a les institucions de l'Estat, als partits polítics i a la Constitució.
Perdut el respecte al poder legal disminueix l'autoritat i el govern queda en una situació d'extrema debilitat que enforteix als governats. La societat civil que s'ha abstingut, adquireix una personalitat i força moral que abans no tenia i ara és la que mana. La pressió a la qual està sotmès el govern és tan gran que qualsevol error provoca l'enfonsament de l'Estat i la fallida del sistema.
La vulnerabilitat del govern és tan gran com la d'una serp que canvia de pell, aquest és el moment que busquem, i una simple picada d'un mosquit és mortal per al rèptil. I en aquest moment de gravíssima debilitat del govern i crisi d'Estat, ja no hi haurà més que una alternativa que és la llibertat política col·lectiva per obrir un període de llibertat constituent.
'''Conclusió'''
La societat governada ha de conèixer el que és la llibertat política col·lectiva, democràcia formal i República Constitucional, per aconseguir l'obertura d'un període de llibertat constituent. El nostre moviment ha d'adquirir la potència per iniciar l'acció alliberadora amb la part més intel·ligent de la societat professional i treballadora, la joventut universitària i els jubilats en plena maduresa de les seves vides.
El caràcter moral de les persones es determina en les accions i per aquest motiu demanem la difusió del manifest i la ABSTENCIÓ ACTIVA. No podem votar als partits polítics corruptes per estar ancorats a l'Estat i sense representació de l'elector. L'acte de votar no és un deure cívic sinó un dret polític. Cap ciutadà de principis i conscient de la degeneració mental que representa, votaria llistes de partit. La passió de votar prové d'un sentiment del deure derivat d'una altra passió més profunda. En concret; de la passió d'obeir, tan conreada en la nostra història recent, instrumenta l'alienació partidista del poble i assegura la vida d'una classe política oligàrquica i degenerada.
El nostre moviment no es completaria sense un esquema d'acció col·lectiva per aconseguir l'obertura d'un període de llibertat constituent que permeti triar, en referèndum no plebiscitari, el sistema electoral majoritari a doble volta i amb separació de poders on reflecteixi amb naturalitat l'oposició ontològica entre societat (legislatiu) i Estat (executiu), i altres opcions sobre la forma d'Estat i de Govern que existeixen sempre en tota societat plural. Cap alternativa constitucional pot ser exclosa sense atemptar contra la llibertat política constituent. Amb aquesta finalitat, Alternativa Democràtica ha redactat aquest manifest.
*[[Ajuda:Arxiu de discussions]]
*[[Viquipèdia Discussió:Pàgina de proves]], per a fer proves de discussió.
| |||