Bucaner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.219.51.173. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Bot elimina espais sobrants
Línia 6:
Durant el {{segle|XVI|s}} es van establir a la part occidental de l'illa, que havia estat abandonada pels castellans, aventurers europeus, sobretot [[França|francesos]], la majoria de [[Normandia]], que copiaren dels [[amerindi]]s [[arawak]] la tècnica de conservació de la carn i es van dedicar a adobar la pell dels animals caçats per vendre-la als [[Europa|europeus]] de pas.
 
Quan les autoritats [[Monarquia Hispànica|de la Monarquia Hispànica]] van fer envair l'illa Hispaniola perquè no pagava impostos a la Corona castellana, els invasors van exterminar-ne els animals en què els bucaners basaven el seu comerç i, a més, les autoritats franceses que governaven l'illa van dictar-hi lleis en contra; molts dels habitants es van anar a establir a l'[[illa de la Tortuga|illa de La Tortuga]] i es van afegir als [[filibuster]]s per dedicar-se a la [[pirateria]], sobretot contra els castellans.
 
Al llarg dels segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]] l'ús d'aquest terme es va alternar amb el de ''[[filibuster]]''. Tot i que se sol considerar que els bucaners són els antecessors dels filibusters i que aquests aparegueren quan aquells es feren bandits, habitualment aquest terme i ''pirata'' són emprats com a sinònims. Se'n va generalitzar l'ús, sobretot a partir de la publicació de l'obra d'[[Alexandre Olivier Exquemelin|Exquemelin]] el 1678 i és el d'ús més corrent als països anglosaxons per a designar els pirates, i reservaren la paraula ''filibuster'' (amb una accepció que va començar a tenir al {{segle|XIX}}) per a fer referència a aventurers polítics en països Sud-americans. Així com els pirates solien limitar les seves activitats a la mar, els bucaners no menyspreaven pas les activitats en terra ferma, ni el pillatge.
=== Abandonament de la part occidental de la Hispaniola ===
 
El [[monopoli]] del comerç que imposava la monarquia Hispànica a les seves colònies feia que no poguessin proveir-se dels productes manufacturats que necessitaven, entre altres raons, a causa de l'estancament de la societat hispànica de l'època, que no havia desenvolupat una classe burgesa que basés la seva riquesa en el comerç i ela manufactura de productes. La Monarquia Hispànica estava immersa en les guerres de religió centre-europees i la major part de les riqueses que provenien de les Amèriques eren destinades a pagar comerciants i intermediaris que subministraven a la monarquia els productes que calien per mantenir actius els immensos exèrcits de Carles V i del seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] que combateren per tot el vell continent contra els protestants. Aquests diners contribuïren a la formació d'una societat rica, basada en una economia productiva, en països europeus com Holanda i Anglaterra.
 
L'escassesa de subministraments de peix i d'aliments en general a les colònies de la Monarquia Hispànica empenyia els seus habitants a adquirir-ne fora del circuit del monopoli del comerç que representava per la [[Casa de Contractació d'Índies]]. A més, els preus d'aquests productes anaven apujant sense mesura fins al punt que només es podien adquirir a canvi de béns molts valuosos. Aquesta situació afavoria que vaixells carregats de productes manufacturats s'aventuressin a acostar-se a les costes americanes a fer-hi negoci. En aquell temps, les més habitades eren les de l'illa de la Hispaniola, on hi havia la capital de les noves terres descobertes, seu de l'autoritat representada per l'[[Audiència de Santo Domingo]]. Aquí hi venien a bon preu els articles que hi portaven, alhora que compraven els productes tropicals que s'hi produïen i també els cuirs, ben valorats al vell continent.