Revisió del 23:19, 13 abr 2020 modifica Notvil (discussió \| contribucions) 352 edits adorns--->recursos Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 23:20, 13 abr 2020 modifica desfés Notvil (discussió \| contribucions) 352 edits →‎Perspectiva històrica: pugues--->podria Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 2: == Perspectiva històrica == La narració d'històries és anterior a l'escriptura, apareixent al principi com una mescla de relat oral, gestos i expressions. A més de formar part dels rituals religiosos, l'[[art rupestre]] ~~pugues~~podria haver servit com a forma d'explicar històries en moltes cultures primitives. Els aborígens australians pintaven símbols en les parets de les coves com a mètode perquè el narrador d'històries recordés l'argument. La història discorria llavors combinant la narració oral, música, art rupestre i dansa, la qual cosa transmetia un coneixement i significat de l'existència humana a través del record i la representació d'històries. També s'han esculpit els troncs dels arbres per gravar històries en forma de símbols o escriptura. Dissenys complexos de tatuatges poden prendre també la forma de narracions, amb informació sobre la genealogia, l'afiliació o l'estatus social. Amb l'arribada de l'escriptura i l'ús de mitjans estables i portàtils, les històries eren gravades, transcrites i compartides en amplis territoris. Les històries s'han tallat, esculpit, pintat, imprès o tintat en fusta, bambú, ivori, així com en ossos, ceràmica, pells, paper, seda, o gravats en pel·lícula fotogràfica i emmagatzemats en format digital. Les històries orals se segueixen memoritzant i passen de generació en generació, malgrat la creixent popularitat dels mitjans escrits i televisats en gran part del món.

Narració d'històries: diferència entre les revisions