Calendari de l'Ermità: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 15:
== Història ==
[[Fitxer:1856 Calendario Universal y Perpetuo.jpg|miniatura|''Calendario Histórico, Universal y Perpetuo'', editat el 1856 per Antoni M. Morera i Colom.]]
L’aparició del 'Calendari de l’Ermità' es contextualitza en un moment precís i concret de popularització d’aquesta mena de publicacions a l’Estat espanyol. L’any 1814, durant el regnat de [[Ferran VII]], s’aboleix la [[llibertat de premsa]], i per tant, es prohibeix l’edició de diaris i [[almanac]]s. Només es permet la publicació d’un almanac amb llicència concedida per la casa reial a un sol editor, el qual havia d’adquirir la informació astronòmica al Real Observatorio Astronómico de San Fernando de Cadis. Es va arribar a vendre en el període absolutista fins a tres milions d’exemplars anuals. Aquest [[monopoli]] estatal va durar fins al [[1855]], en què sota el regnat d'[[Isabel II d'Espanya]], els diputats liberals van fer una proposició de llei a les Corts sol·licitant la llibertat de confecció i impressió d’almanacs a Espanya, en coherència amb la llibertat d’impremta que promulgava la [[Constitució espanyola]] vigent en aquells moments. Amb l’aprovació de la nova llei el 28 de novembre de 1855, van començar a sortir al mercat diversos calendaris amb continguts de tota mena: satírics, polítics, literaris, meteorològics, religiosos, etc.
 
En aquest context, l’any 1856 Antoni M. Morera i Colom (Tàrrega, 1819-Barcelona, 1893), que era pèrit mercantil, mestre de primera ensenyança, “revisor” de llibres i pèrit i liquidador dels Tribunals de Comerç de Barcelona, i que tenia sòlids coneixements d’[[astronomia]] i [[cronologia]], edita el '''''Calendario Histórico, Universal y Perpetuo''''', que més que un calendari era un tractat que ensenyava la manera de fer calendaris. Es venia per tota Espanya i Canàries, i també a diferents països iberoamericans com Mèxic, Perú, Puerto Rico, Uruguai, Veneçuela i Xile, així com a Cuba i Haití. Tot seguit va publicar dos calendaris més: el ''Calendario Religioso Industrial y Mercantil para 15 años'', i un calendari en forma de mapa de grans dimensions que va tenir gran acceptació.
Línia 21:
Continuant aquesta afició de publicar calendaris, l’any [[1875]] Antoni M. Morera comença a editar, sota el sota el [[pseudònim]] de “Fray Ramón Ermitaño de los Pirineos” (que fa constar al Registre de la Propietat Literària) un calendari a propòsit per als pobles rurals de Catalunya. Es tracta del '''''Calendario religioso, astronómico y literario Ermitaño de los Pirineos''''', que presentava els continguts propis de la majoria de calendaris vuitcentistes: dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, el santoral i les dates de festes majors, fires i mercats. En va encarregar la venda i expenedoria als senyors Pedro Vidal i Joan Pera, amos d’una botiga d’objectes d’escriptori i papereria situada al carrer del Bou de la Plaça Nova a Barcelona. El 1896 se’n venien més de 50.000 exemplars.
 
Quan Morera mor el 1893, deixa com a hereu del negoci al seu fill Joan Baptista Morera, qui l’any següent traspassa la venda i expenedoria de la publicació a la vídua d’A. Llorens, propietària d’una papereria al carrer de la Palma de Santa Caterina. Aquest canvi és degut a la desavinença entre el fill Morera i Antoni Millat, nou propietari de la papereria de Pedro Vidal i Cia. Millat pretengué editar el Calendario del Ermitaño pel seu compte, argumentant que no pertanyia a ningú i intentant registrar-lo al seu nom. El 1894 publica un calendari idèntic, amb la mateixa vinyeta i títol de portada del publicat per Morera, fent-li la competència. Finalment, el 1895 l’Audiència de Barcelona va sentenciar contra la publicació d’Antoni Millat, reconeixent la propietat intel·lectual a Antoni M. Morera.
 
L’any [[1937]], en plena [[Guerra Civil espanyola]] i a causa de l’estat revolucionari i persecució religiosa que es vivia, l’editor es va veure obligat a fer una sèrie de canvis. Va substituir el títol de la portada pel de ''Calendario Cívico'' (en lloc de Religioso), ''Astronómico y Literario, por el Astrólogo F. Ramon'' (no posa Fray), ''Solitario de los Pirineos'', desapareixent totalment el nom d’Ermitaño. A l’interior, incorpora una “taula de conversió” per aquells noms de municipis que no podien dur una referència religiosa o monàrquica, i la Crònica Anual es veu obligada a destacar els fets del govern i de l’exèrcit dominant. Acabada la guerra, no serà fins a l’any 1940 que el Calendari torni a recuperar l’antiga imatge i títol original de l’Ermità, tot adaptant alguns dels seus continguts al règim polític del moment.