Orde de Cluny: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Plantilla |
||
Línia 50:
El [[994]] [[Odiló de Cluny|Odiló]] va ser nomenat abat de Cluny, i va dirigir el monestir durant 55 anys. Fill dels senyors de [[Mercœur (Alt Loira)|Mercoeur]], va mantenir relacions amb els personatges més il·lustres del seu temps i va aprofitar les oportunitats que va tenir l'ordre. En un context marcat per l'esfondrament de les [[Imperi Carolingi|estructures carolíngies]] i el desmantellament laic, no va poder comptar amb la protecció de l'alta aristocràcia i es va aliar amb els senyors, que era la força preponderant des de l'inici dels anys mil. Va tractar d'apaivagar-ne la violència fent ús de la [[Pau i Treva de Déu|pau i treva de Déu]].
Directament sotmès a la [[Santa Seu]], al segle <abbr>XI Cluny era un instrument eficaç per a l'èxit de la [[reforma gregoriana]]. Diversos papes i llegats pontificis van sortir de Cluny,</abbr> entre els quals [[Gregori VII]]. S'imposarà a un nombre creixent de convents, i farà que Cluny esdevingui el centre monàstic més important d'Europa entre els segles X i XII. Molts monjos d'Europa que venen a Cluny com a escola, i quan tornen als seus convents d'origen, expliquen i apliquen les ensenyances. Els monestirs cluniacencs s'agrupen i es federen, i al
L'orde de Cluny va entrar en crisi per diferents motius, com ara la rigidesa, que no permetia la flexibilitat entre cases diferents. A més, a poc a poc es van anar incorporant nobles sense vocació a l'orde amb l'objectiu de beneficiar-se de les comoditats de la vida monàstica; aquest fet va suposar una relaxació de costums. Progressivament, l'ordre també es va anar orientant cap a aspectes [[Anacoreta|eremítics]] i ascètics. L'orde de Cluny va desaparèixer deixant pas a noves ordes, com la del [[Orde del Cister|Cister]].
| |||