Arquitectura gòtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 2:
[[Fitxer:Cathedral palma mallorca spain 2007 08 15.jpg|miniatura|Edifici gòtic vist pel darrere]]
 
L{{'}}'''arquitectura gòtica''' s'inclou dins del moviment cultural conegut com a ''[[art gòtic]]'' que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat ''[[renaixement del segle XII]]''.<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref> Aquest estil [[arquitectònic]] s'estén per un llarg període de l'[[edat mitjana]] i varia d'un lloc a un altre; es desenvolupa entre meitat del [[{{segle |XII]]|s}} i inicis del {{segle|XVI|s}}, marcant la fi del [[Edat mitjana|període medieval]]. El primer gest impulsor d'aquesta nova filosofia constructiva es donà a [[França]], estenent-se a tot [[Europa]] en un període conegut com ''el de les grans [[catedral]]s''.
 
== Història ==
Línia 40:
Els '''vitralls''' substitueixen a la [[pintura mural]] que s'havia desenvolupat àmpliament durant el període romànic però que en el gòtic resta com un art complementari. Durant el període gòtic, l'art dels vitralls esdevé l'art hegemònic del color i del [[dibuix]], pren les funcions simbòliques-docents de la pintura mural amb els seus complets programes [[Iconografia|iconogràfics]] que fan convergir a la major part dels [[Taller|tallers]] i centres artístics europeus, principalment de França, en el dibuix dels [[Cartó|cartons]] que és el pas previ de la realització d'un vitrall.
 
La catedral gòtica evoca la imatge del “Jerusalem Celestial” i constitueix l'obra col·lectiva dels habitants ([[Burgès|burgesos]]) de les [[Ciutat|ciutats]] de la [[Baixa edat mitjana]]. Cada nova generació de [[Paleta (ofici)|paletes]] i [[Artesà|artesans]], en prendre el [[Relleu (escultura)|relleu]] de la generació anterior, fera avançar la [[construcció]] de la catedral de la seva ciutat, continuarà el [[presbiteri]] o construïra les capelles laterals o el [[Creuer (arquitectura)|creuer]], etc. Cada nova església o catedral fera les seves [[Nau (arquitectura)|naus]] més altes que les anteriors, tot suprimint progressivament el mur de fàbrica i substituint-lo pel que s'ha anomenat el "mur translúcid", és a dir, pels amplis finestrals amb vitralls de color que proporcionen a l'interior de les esglésies i catedrals una atmosfera càlida, acolorida i irreal on els fidels poden sentir-se segurs a l'empara de l'[[Església (arquitectura)|Església]]<nowiki/>tot contemplant la "'''''llum d'essència divina'''''" tal com poèticament deia l'abat [[Suger]] que fou qui impulsà la construcció dels vitralls del cor de la [[Basílica de Saint-Denis]] de [[París]], cap a mitjans del [[{{segle |XII]]|s}}.
 
L'art dels vitralls domina a les restants tècniques de pintura a les quals imposa les seves lleis: la composició emmarcada en[[Medalló|medallons]], nínxols o altres compartiments, els colors vius i saturats, les formes delimitades i precises, etc.; són pautes estètiques que hi ha també en la [[Vitrall#Les miniatures i els llibres il.C2.B7lustrats|il·lustració de llibres]] i [[miniatures]] esteses àmpliament per tot [[Europa]]. Aquest predomini del vitrall té l'excepció a Itàlia, on la tradició muralista no s'havia interromput des de l'[[Antiguitat clàssica|antiguitat]], o en altres llocs que com[[Principat de Catalunya|Catalunya]] acusaven ja des del romànic les influències italianes.