Catedral de Canterbury: diferència entre les revisions

La nau present de la catedral no és la que va conèixer Thomas Becket. Construïda entre 1377-1405 i dissenyada per [[Henry Yevele]], l'àmplia perspectiva de la nau que s'obté des de les naus laterals del [[presbiteri]] revela l'evolució de tres segles d'estil gòtic. La sobrietat de l'estil perpendicular de la nau contrasta amb l'obra dels dos Guillem, caracteritzada per l'abundància de marbre polit de Purbeck: els colors foscs s'oposen a la pal·lidesa de les pedres calcàries. Al [[creuer (arquitectura)|creuer]] esquerre de la nau hi va haver el martiri de Becket, commemorat per l'"Altar de la Punta de l'Espasa". Les vidrieres medievals són admirables, en especial les de la gran finestra oest de la nau ([[{{segle |XII]]|s}}) i les de la Redempció ({{segle|XIII|s}}), després de l'altar. Entre les tombes més notables figuren les del [[Príncep Negre]] i, al nord, la sumptuosa tomba d'alabastre d'[[Enric IV d'Anglaterra|Enric IV]].

Una curiosa visió general de la catedral de Canterbury i dels seus edificis annexos, feta cap a [[1165]], és preservada al Gran Llibre dels Salms de la biblioteca del ''Trinity College'' ([[Cambridge]]). Aquest plànol ensenya el monestir benedictí al [[{{segle |XII]]|s}} i ens permet comparar-lo amb el de Sant Gall que data del {{segle|IX|s}}. Cal remarcar en ambdós els mateixos principis generals de construcció (que es troba a totes les abadies benedictines) i que ens permeten determinar amb precisió la disposició dels diferents edificis, tenint en compte que poques restes dels murs d'aquell període han sobreviscut. Tanmateix per raons locals, el claustre i els edificis monàstics es van construir al nord de l'església en comptes del sud com es feia generalment. Hi ha també una sala capitular separada, que havia estat prevista a Sant Gall.