Maria d'Antioquia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia |
m Vegeu la GEC |
||
Línia 11:
A la tardor del 1180, després d'una curta malaltia, Manuel Comnè va morir, deixant la regència a la seva dona, amb la condició de que no es tornés a casar i prengués l’hàbit monàstic, cosa que Maria d'Antioquia va fer, i va prendre els hàbits adoptant el nom de ''Xena'', mentre continuava vivint al Palau.
En el seu paper de regent va prendre com a principal ministre un cosí del seu difunt marit, el ''[[
La seva fillastra Maria Comnè i el seu marit Renyer de Montferrat, van estar intrigant a la cort, potser esperant fer-se am el poder. Maria d'Antioquia va intentar fer-los presoners, però es van refugiar a [[Santa Sofia (Constantinoble)|Santa Sofia]], i la persecució va provocar un motí. Maria i Renyer van demanar ajuda a [[Andrònic I Comnè]], l'ambiciós cosí del desaparegut Manuel.
Andrònic es va revoltar i va marxar cap a Constantinoble. L'exèrcit enviat per la regent i el seu ministre i comandat per Andrònic Àngel i el seu fill Isaac (el futur [[Isaac II Àngel]]) es van passar als revoltats. El poble es va aixecar i es va produir la [[Massacre dels llatins]]. El
Maria d'Antioquia va ser deposada de la regència, i va haver d'abandonar el Palau. Va cometre l’error de cridar al seu cunyat, el rei [[Béla III d'Hongria]], per ajudar-la. Denunciada, va ser acusada d'alta traïció i condemnada a mort. Andrònic va obligar el jove Aleix II a signar l'ordre d'execució de la seva mare. Es van destruir tots els retrats de Maria d'Antioquia i va ser estrangulada. No se sap on va ser enterrada, el seu cos podria haver estat llançat al mar o enterrat de manera anònima a una platja l'any [[1182]].<ref>{{ref-web |cognom=Garland |nom=Lynda |url=http://www.roman-emperors.org/maryant.htm |consulta=12-I-2020 |títol=Mary of Antioch |obra=De Imperatoribus Romanis}}</ref>
| |||