Sebast: diferència entre les revisions

'''SebastósSebast''',<ref name="Hierro2013">{{ref-llibre|cognom=Marcos Hierro|nom=E.|títol=La Dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I|data=2013|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-475-3642-9}}</ref> en [[grec medieval]] σεβαστός (''sebastós'', 'venerable'), en plural σεβαστοί (''sebastoi''), va ser un títol honorífic, traducció literal en grec del [[llatí]] ''[[August (títol)|Augustus]]'', utilitzat alguna vegada pels [[emperadors romans d'Orient]]. La forma femenina del títol era σεβαστή (sebasté). A finals del segle XI, durant el període dels [[Comnè]], aquest títol i les variants que se'n deriven, com [[sebastocràtor]], [[protosebast]], [[panhipersebastóspanhipersebast]] i [[sebastohipèrtat]], van establir la base d'un nou sistema de títols a la cort de l'[[Imperi Romà d'Orient]].

L'epítet es va recuperar a mitjan segle XI en la seva forma femenina sebasté, quan l'emperador [[Constantí IX]] (r. [[1042]]-[[1055]]) el va atorgar a la seva amant Maria Escleros, que rebia així honors quasi imperials. A continuació, diversos personatges van portar el títol de sebastóssebast, com ara Constantí Cerulari, o [[Isaac Comnè (germà d'Aleix I)|Isaac Comnè]] i el seu germà, el futur emperador [[Aleix I Comnè]] (r. [[1081]]–[[1118]]).<ref>{{ref-publicació |cognom=Stiernon |nom=Lucien |títol=Notes de titulature et de prosopographie byzantines: Sébaste et Gambros |publicació=Revue des études byzantines |data=1965 |pàgines=225-231 |volum=23 |exemplar=1}}</ref>

Quan Aleix I va pujar al tron el 1081, va reorganitzar l'anterior sistema de dignitats a la cort, amb el títol de sebastóssebast com a base per a un nou conjunt de títols: sebastocràtor, protosebast, panhipersebastóspanhipersebast, sebastohipèrtat i protosebastohipèrtat, que designaven principalment la proximitat de la relació familiar dels seus titulars amb l'emperador, fos per sang o per matrimoni. Aquest procés va transformar profundament la mateixa naturalesa de l'aristocràcia de l'Imperi, amb la imposició de tota una classe de parents imperials i associats, superposats al sistema administratiu "tradicional" i a l'autoritat superior que constituïa el Senat.<ref>{{ref-llibre |cognom=Magdalino |nom=Paul |títol=Empire of Manuel I Komnenos, 1143-1180 |pàgines=180-182 |lloc=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |any=2009 |isbn=9780511523182}}</ref> Aquest sistema va aïllar encara més la família imperial de la gent comuna al transformar-los en socis de l'autoritat imperial en lloc de càrrecs executius del sistema. S'ha calculat que en el període comprès entre finals del segle XI i finals del segle XII, un 30% de tots els sebastóssebasts pertanyien a la família Comnè governant, un 20% als [[Dinastia Ducas|Ducas]] una família estretament emparentada i aliada, i un altre 20% a famílies de l'alta aristocràcia casats amb els Comnè. El 10% restant estava format per membres de la cort i per estrangers que es van casar amb la família imperial o van rebre el títol com a distinció honorífica.

Inicialment els sebastóssebasts constituïen la base d'aquesta nova aristocràcia familiar. Els fills d'un sebastocràtor, d'un panhipersebastóspanhipersebast o d'un sebastóssebast, eren ells mateixos sebastóssebasts. Quan aquests títols van proliferar, [[Manuel I Comnè]] (r. [[1143]]–[[1180]]) va crear una nova classe de dignataris per als nebots i cosins de l'emperador, és a dir, els fills dels dignataris superiors, i els sebastóssebasts van ser relegats a un grau inferior, just per sobre dels ''Nobilissimus''. Els sebastóssebasts es van dividir a més en dos grups: els sebastóssebasts simplement i els ''sebastoi gambroi''. Aquests últims eren membres de diverses famílies aristocràtiques lligades a l'emperador pel matrimoni amb els seus parents (gambros significa "gendre" en grec). Els ''sebastoi gambroi'' formaven el nivell superior de la classe sebastóssebast, però no s'han de confondre amb els ''gambroi'' imperials, els gendres de l'emperador, que ocupaven un càrrec més alt a la jerarquia, per sobre dels cosins i dels nebots i just a sota dels sebastocràtors. Les formes pansebastóspansebast ('tot venerable') i pansebastóspansebast sebastóssebast es troben en segells i inscripcions i en la correspondència de l'època, però no són més que augmentatius retòrics del títol original sebastóssebasts. Entre els sebastóssebasts de l'Imperi, la seva prioritat no estava determinada pels càrrecs que podien tenir, sinó pel grau de parentiu amb l'emperador.

El títol s'atorgava també a governants estrangers i es va estendre pels Estats veïns sobre els que l'Imperi hi tenia influència, com [[Bulgària]], on el sebastóssebast era el responsable d'un districte administratiu, i Sèrbia, on l'usaven diversos funcionaris.<ref>{{ref-llibre |cognom=Kajdan | nom=Aleksandr P. (ed.) |títol=The Oxford Dictionary of Byzantium |pàgines=1862-1863 |lloc=New York; Oxford |editorial=Oxford University Press |any=1991 |isbn=9780195046526}}</ref>

El càrrec de sebastóssebast va anar perdent importància a finals del segle XII. Als segles següents el sebastóssebast era simplement el cap d'una unidadunitat militar auxiliar estrangera. Quan [[Jordi Codí]] va escriure ''De Officialibus Palatii Constantinopolitani et de Officiis Magnae Ecclesiae'', a mitjans del segle XIV, el sebastóssebast era ja un títol sense gaire importància dins de la jerarquia imperial, ocupava el lloc 78, entre el [[drungari]] i el ''mytaites''. Les primeres llistes de títols imperials, com ara l'apèndix de l{{'}}''[[Constantí Harmenòpulos|Hexabiblos]]'', col·loca alel sebastóssebast en una posició diferent a l'escalafó, per damunt del governador (''prokathemenos'') d'una fortalesa i del drungari, i per sota del ''megas myrtaites''.<ref>{{ref-llibre |títol=Pseudo-Kodinos: traité des offices |pàgines=302, 308, 323, 337 |lloc=París |editorial=Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique |any=1976 |isbn=9782222009016}}</ref>

{{ORDENA:SebastosSebast}}