Malversació: diferència entre les revisions

Els tribunals d’apeld'apel·lació de [[Carolina del Nord]] han agraït aquesta confusió interpretant malament un estatut basat en un acte aprovat pel parlament el 1528. Els [[Tribunal|tribunals]] de Carolina del Nord van interpretar aquest estatut com un delicte anomenat "larcènia per empleat"; un delicte que es distingia i distingia de la llei comuna.<ref>N.C. Gen. Stat. § 14–74 provides in part: If any servant or other employee, to whom any money, goods or other chattels, . . . by his master shall be delivered safely to be kept to the use of his master, shall withdraw himself from his master and go away with such money, goods or other chattels, ... with intent to steal the same and defraud his master thereof, contrary to the trust and confidence in him reposed by his said master; or if any servant, being in the service of his master, without the assent of his master, shall embezzle such money, goods or other chattels, ... or otherwise convert the same to his own use, with like purpose to steal them, or to defraud his master thereof, the servant so offending shall be guilty of a felony . . .</ref><ref>For cases interpreting the statute, See State v. Canipe, 64 N.C. App. 102, 103, 306 S.E.2d 548, 549 (1983); State v. Brown, 56 N.C. App. 228, 229, 287 S.E.2d 421, 423 (1982).</ref> Tanmateix, tal com assenyala Perkins, l'objectiu de l'estatut no era crear un nou delicte, sinó simplement confirmar que els actes descrits en l'estatut reuneixen els elements de la llei comuna.<ref>Perkins, Criminal Law 2d ed. (1986) at 286.</ref>

Els dos últims mètodes haurien de ser descoberts per auditories rutinàries, però sovint no ho són si l'auditoria no està prou aprofundida, perquè les paperetes semblen estar en ordre. Una empresa cotitzada en borsa ha de canviar auditors i empreses d’auditoriad'auditoria cada cinc anys. El primer mètode és més fàcil de detectar si totes les transaccions són mitjançant xec o un altre instrument, però si moltes transaccions són en efectiu, és molt més difícil identificar-lo. Els empresaris han desenvolupat diverses estratègies per afrontar aquest problema. De fet, les [[Caixa registradora|caixes registradores]] van ser inventades justament per aquest motiu.

Algunes de les formes de malversació més complexes (i possiblement més lucratives) involucren esquemes financers com els de Ponzi on es paguen rendiments elevats als inversors anticipats dels fons rebuts per inversors posteriors, creient que ells mateixos reben entrada en un esquema d’inversions de gran rendiment. . L’[[escàndol d’inversions de Madoff]] és un exemple d’aquestd'aquest tipus d’esquema de malversació d’altd'alt nivell, on s’al·lega que 65 milions de dòlars van ser sifonats per inversors i institucions financeres gullibles.

Els [[controls interns]], com ara la [[separació dels deures]], són defenses habituals contra les malversacions. Per exemple, a una sala de cinema (cinema), la tasca d’acceptard'acceptar diners i d’admetred'admetre els clients al teatre es divideix en dos llocs de treball. Un empleat ven el bitllet i un altre empleat agafa el bitllet i deixa el client al teatre. Com que no es pot imprimir una entrada sense entrar a la venda a l’ordinador (o, en èpoques anteriors, sense fer servir un bitllet imprès numerat en sèrie) i el client no pot entrar al teatre sense una entrada, tots dos empleats haurien de col·lisionar-se. per tal de que la malversació sigui desapercebuda. Això redueix significativament la possibilitat de robatori, a causa de la dificultat afegida per organitzar una conspiració i la probabilitat de dividir els ingressos entre els dos empleats, fet que redueix la recompensa de cadascun.