Energia cinètica: diferència entre les revisions

L'adjectiu «cinètic» al nom energia ve d'una antiga paraula grega, que significa «[[moviment]]». Els termes energia cinètica i [[Treball (física)|treball]] i el seu significat científic provenen de segle XIX.

El principi de la [[mecànica clàssica]] va ser desenvolupat per primera vegada per [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Gottfried Leibniz]] i [[Daniel Bernoulli]], que descriu l'energia cinètica com la [[força]] viva o vis viva. Willem 's Gravesande dels [[Països Baixos]] va proporcionar evidència experimental d'aquesta relació. En caure els pesos de diferents altures en un bloc d'argila, Gravesande va determinar que la profunditat de penetració és proporcional al quadrat de la velocitat d'impacte. [[Émilie du Châtelet]] va reconèixer les implicacions de l'experiment i va publicar una explicació.

Els primers coneixements d'aquestes idees poden ser atribuïts a Gaspard Coriolis qui en 1829 va publicar un article titulat Du Calcul de l'Effet des Machines esbossant les matemàtiques de l'energia cinètica. El terme energia cinètica es deu a [[William Thomson]] més conegut com a Lord Kelvin en 1849.

Hi ha diverses formes d'energia com [[Energia química|l'energia química]], la calor, la [[radiació electromagnètica]], [[Energia nuclear|l'energia nuclear]], lesla energies[[Gravetat|energia gravitacional]], [[Energia elèctrica|elèctrica]], elàstica, etc. Totes elles poden ser agrupades en dos tipus: [[Energia potencial|l'energia potencial]] i l'energia cinètica.

L'energia cinètica pot ser entesa millor amb exemples que demostren com aquesta es transforma d'altres tipus [[Energia|d'energia]] i a altres tipus d'energia. Per exemple un ciclista vol usar [[Energia química|l'energia química]] per prendre que li va proporcionar el seu menjar per accelerar la seva bicicleta a una [[velocitat]] triada. La seva [[velocitat]] pot mantenir-se sense molta feina, excepte per la [[resistència aerodinàmica]] i la fricció mecànica. [[Energia química|L'energia química]] és convertida en una energia de moviment, coneguda com a energia cinètica, però el procés no és completament eficient, ja que el ciclista també produeix [[calor]].

L'energia cinètica en [[moviment]] de la bicicleta i el ciclista poden convertir-se en altres formes. Per exemple, el ciclista pot trobar una costa prou alta per pujar, així que ha de carregar la bicicleta fins al cim. L'energia cinètica fins ara usada s'haurà convertit en [[energia potencial gravitatòria]] que pot alliberar-se llançant-se costa avall per l'altre costat del turó. Alternativament el ciclista pot connectar una dinamo a una de les seves rodes i així generar [[energia elèctrica]] en el descens. La bicicleta podria estar viatjant més a poc a poc al final del turó perquè molta d'aquesta energia ha estat desviada a fer [[energia elèctrica]]. Una altra possibilitat podria ser que el ciclista apliqui els seus frens i en aquest cas l'energia cinètica s'estaria dissipant a través de la [[fricció]] en energia calòrica.

Com qualsevol [[magnitud física]] que sigui funció de la [[velocitat]], l'energia cinètica d'un objecte no només depèn de la naturalesa interna d'aquest objecte, també depèn de la relació entre l'objecte i [[Observador|l'observador]] (en física un observador és formalment definit per una classe particular de sistema de coordenades anomenat sistema inercial de referència). Magnituds físiques com aquesta són cridades invariants.

El càlcul de l'energia cinètica es realitza de diferents formes segons s'usi la [[mecànica clàssica]], la mecànica relativista o la [[mecànica quàntica]]. La manera correcta de calcular l'energia cinètica d'un sistema depèn de la seva mida, i la [[velocitat]] de les [[Partícula|partícules]] que el formen. Així, si l'objecte es mou a una [[velocitat]] molt més baixa que la [[Velocitat de la llum|velocitat de la llum,]] la [[mecànica clàssica]] de [[Isaac Newton|Newton]] serà suficient per als càlculs; però si la [[velocitat]] és propera a la [[velocitat de la llum]], la [[teoria de la relativitat]] comença a mostrar diferències significatives en el resultat i hauria de ser usada. Si la mida de l'objecte és més petit, és a dir, de [[nivell subatòmic]], la [[mecànica quàntica]] és més apropiada.<ref>{{Ref-web|url=https://es.wikipedia.org/wiki/Energ%C3%ADa_cin%C3%A9tica|títol=Wikipedia|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>