Rafael Casanovas (sastre): diferència entre les revisions

El 1871 el capellà i historiador [[Mateu Bruguera]] va creure que el registre d'ingressos a l'Hospital de la Santa Creu de Rafael Casanovas, fadrí sastre casat amb Esperança i natural de Vilafranca del Penedès, corresponia al conseller en Cap de Barcelona [[Rafael Casanova i Comes]], advocat, natural de Moià i vidu. El 1912 l'historiador [[Josep Rafael Carreras i Bulbena]] va creure que el dit registre corresponia a un intent dels familiars del conseller en Cap Rafael Casanova per fer-lo passar per mort i treure'l de Barcelona. El [[1973]] l'historiador [[Joan Mercader i Riba]] popularitzà l'error històric amb l'entrada de l'[[Enciclopèdia Catalana]] dedicada a [[Rafael Casanova i Comes]]. El [[2012]] la historiadora [[Marga Losantos Viñolas]] va advertir en el seu article ''L'enigma de Rafael Casanova i l'Hospital de la Santa Creu'' que si la voluntat dels amics i familiars era fer-lo passar per mort no tenia cap sentit que donessin unes dades errònies car el conseller en Cap es deia Casanova, i no Casanovas —amb «s»—, ni havia nascut a [[Vilafranca del Penedès]] sinó a [[Moià]], ni estava casat amb una tal Esperança sinó que era vidu, raó per la qual la historiadora concloïa que allò més plausible era «''que en aquells dies que van entrar tants ferits a l'Hospital, va entrar una altra persona amb un nom molt similar al seu''». Finalment el [[2014]] l'historiador [[Albert Garcia Espuche]] en la seva obra ''Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714'' va identificar el verdader protagonista del registre de l'Hospital de la Santa Creu: Rafel Casanovas —amb «s»—, un jove sastre barceloní nascut a [[Vilafranca del Penedès]], fill de Rafael i que estava casat amb Esperança Clerch.<ref> {{cita llibre|cognom = Garcia Espuche |nom = Albert | títol = [http://www.grup62.cat/llibre-una-societat-assetjada-118322.html#. Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714] |any = 2014 |editorial = Empúries |isbn= 9788471401816 |pàgines=375, 491-492, 858}}{{cita|Uns segles després, alguns van confondre Rafel Casanovas, fadrí sastre, amb Rafel Casanova, doctor en drets i conseller en cap. Ho van fer amb uns insistència voluntariosa, tot i que gràcies a la documentació de l'hospital no costava gaire comprovar que la persona ingressada l'11 de setembre de 1714 es deia Casanovas, amb una essa final del cognom, i que era natural de Vilafranca, fill de Rafel i casat amb Esperança; tampoc era difícil, amb les dades de la parròquia dels Sants Just i Pastor, constatar la seva condició de fadrí sastre i el nom i el cognom de la seva dona, Esperança Clerch; i es podia saber, a partir dels documents de 1716, que vivia al carrer de l'Hostal del Sol, i no, com el doctor en drets Rafel Casanova, al carrer dels Banys Nous.}}</ref>

 

{{Referències}}