Adoberia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 22:
La transformació de les pells animals en [[cuir]] requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva: Primer els [[blanquers]], seguidament els [[assaonadors]] i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses, etc.).<ref name="Margalef">{{citar ref|cognom=Margalef|nom=M. Rosa|cognom2=Amelang|nom2= James S.|cognom3=Simon|nom3=Antoni|cognom4=Torres|nom4=Xavier|cognom5=Parets|nom5=Miquel|títol=Crònica. Llibre I/1|any=2011|place=Barcelona|editorial= Editorial Barcino|pàgina=34-38|isbn=978-84-7226-769-5}}</ref> El nivell de riquesa també seguia aquest ordre: en el ram del cuir els més rics eren els blanquers, ja que treballaven a l'engròs, seguits a distància pels assaonadors, i per exemple de l'última fase els sabaters acostumaven a quedar endeutats amb els segons.<ref name="Margalef"/> Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de la Barcelona d'[[Època moderna a Catalunya|època moderna]] i altres ciutats catalanes amb una indústria de la pell potent, però a la majoria de ciutats europees del mateix moment l'ofici quedava simplificat al professional de l'[[adober]].<ref name="Margalef"/>
 
Cal tenir en compte, però, que des del segle XVI la manufactura del cuir catalana es va deslocalitzar de la capital fugint de les estrictes normes gremials i els elevats costos per tal d'instal·lar-se i créixer a ciutats com Igualada, Manresa, Vic, Olot, Solsona i Girona; i a finals del XVII la indústria fins i tot es desurbanitza per cercar els baixos salaris rurals.<ref name="Margalef"/> [[Granollers]], [[Igualada]], [[Lleida]], [[Tàrrega]] i [[Vic]] conserven importants testimonis i restes patrimonials relacionades amb les adoberies antigues. És destacable la indústria adobera d'[[Igualada]], ciutat on es pot visitar actualment l'[[Museu de la Pell d'Igualada|adoberia de Cal Granotes]], una construcció industrial del {{segle|XVIII|s}} on s'explica l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la [[industrialització]]. És una de les adoberies més antigues d’Europad'Europa i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Recentment també s'han habilitat les antigues Adoberies de Lleida<ref>[http://lesadoberiesdelleida.blogspot.com/ Les Adoberies de Lleida, s. XIII]</ref> i l'[[Adoberia de Granollers]].<ref>{{ref-web|url=http://www.museugranollers.org/adoberia/index2.html |títol=L'adoberia |consulta=17/2/2012 |obra= |editor=Museu de Granollers |data= |llengua= }}</ref>
 
Cal recordar que a Catalunya en alguns llocs encara es coneix l'adober amb el nom de l'ofici més específic de [[blanquer]].<ref name="Diccionari">{{ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 130, entrada: "blanquer"|isbn=84-297-3521-6 }}</ref>