Història del sionisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 40:
A continuació, hi va haver conversions nombroses al [[cristianisme]] (en particular sota l'[[Imperi Romà d'Orient]] poc tolerant), després a l'[[Islam]] a partir de la conquesta musulmana cap a [[640]].
A partir de la fi de l'Antiguitat, els Jueus que viuen a [[Terra Santa]] va esdevenir, doncs, molt minoritaris respecte a la [[diàspora]] (dispersió, en [[Grec antic|grec)]]. En efecte, moltes comunitats jueves continuaren existint a diverses parts del món, però poc a Terra Santa, la qual cosa dóna el sentiment d'un poble dispers. El terme hebraic és ''Galout'' ([[exili]]). És aquest sentiment d'exili que engendrarà l'esperança religiosa d'una «tornada» o [[
=== L'esperança religiosa ===
Línia 99:
== Els començaments del sionisme - 1880-1897 ==
{{AP|Primera
Aquest període va de l'aparició de « autoemancipació» a la reunió del primer congrés sionista mundial.
=== Els amants de Sió i la primera
Després dels sagnants [[pogrom]]s de [[1881]],{{sfn|Barnavi|2002|p=18-19}} un metge d'[[Odessa]], [[Leon Pinsker]], publica a [[Berlín]] el setembre de 1882 ''autoemancipació''{{sfn|Barnavi|2002|p=18-19}} El primer verdader manifest sionista (el terme no existia encara). Hi prediu que la «judeofòbia» (és el seu terme){{sfn|Barnavi|2002|p=18-19}} anirà creixent a poc a poc amb la modernització de les societats europees, i a mesura que els Jueus que surten del [[gueto]] es trobaran en competència amb els seus veïns. Conclou que els Jueus s'han d'anar d'[[Europa]] i crear el seu propi Estat. Cal fer notar que no el reivindica llavors per força a [[Terra Santa]].
En paral·lel, comencen a aparèixer organitzacions. Gent jove i estudiants funden el gener de 1882 el grup [[«bilou]]» (''Beith Israël Lekhou Vena'ale'') sota la impuls d'[[Israel Belkind]].<ref>Veure l'article « [http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/biography/belkind.html Israel Belkind] », sobre el lloc web de la ''Jewish virtual library''. Consultat el 09/12/2009.</ref> Es parlarà sovint dels pioners de la primera [[
Molt ràpidament, [[Leon Pinsker]] pren la direcció de la ''Ahavat zion'', o ''Ahavat sion''. Es tracta d'una xarxa, d'altra banda poc estructurada, de societats que reagrupen «tot fill d'Israel que admet que no hi ha de salvació per a Israel mentre un govern jueu no sigui instal·lat en terra d'Israel».
Línia 113:
El primer grup va ser creat en [[1881]] per estudiants de [[Sant Petersburg]], abans de l'aparició del llibre de Pinsker. Hi haurà ràpidament un centenar de societats, sobretot en l'[[Imperi rus]], però també a [[Romania]]. Els membres són anomenats «Els amants de Sió» (''Hovevei Tzion''). El seu objectiu és d'organitzar l'emigració de [[Jueus]] cap a [[Palestina]] (llavors part integrant de l'[[Imperi Otomà]]).
L'emigració dels [[«Amants de Sion]]» i la dels ''Biluïm'' es desenvolupa sobretot en els anys 1880, després dels traumàtics pogroms de [[1881]]. Se l'anomena la «primera [[
Els seus militants, poc organitzats, formen la base del que es dirà el «Nou ''[[Yixuv]]'' » ''( Yixuv'' significa « comunitat jueva en ''Eretz Israel'' »). Retroben a [[Palestina]] els membres de «l'antic ''Yixuv'' », o sigui aproximadament 25.000 Jueus molt religiosos, més aviat [[sefardites]] (amb una minoria d'[[asquenazites]]). Aquests Jueus pietosos estan essencialment concentrats a les quatre ciutats santes de [[Jerusalem]], [[Tiberíades]], [[Safed]] i [[Hebron]].
Línia 125:
* A través d'un dels seus membres, [[Eliezer Ben-Yehuda]], crea l'[[hebreu]] modern.
Les colònies jueves agrícoles de la primera ''[[
=== Eliezer Ben Yehuda i l'hebreu modern ===
Línia 149:
Però més enllà dels seus límits, aquest període formador va crear una dinàmica que s'ampliarà en el transcurs dels decennis posteriors.
== La fundació de l'Organització Sionista Mundial i la Segona
{{AP|Organització Sionista Mundial|Segona
[[Fitxer:Birnbaum Nathan.jpg|miniatura|Nathan Birnbaum, creador del terme «sionisme».]]
A mitjans dels anys [[1890]], una ideologia sionista existeix ja. El mateix terme «sionisme» va ser creat per [[Nathan Birnbaum]] en [[1886]]. S'imposa progressivament en els anys 1890.
Línia 240:
El [[1909]], se celebra a [[Hamburg (estat)|Hamburg]] el novè congrés sionista. Sionistes «pràctics» i « polítics » continuen en extrems oposats. Els segons continuen sent dominants.
El [[1911]], el desè congrés sionista se celebra a [[Basilea]]. Aquest congrés és important pel fet que modifica la política de l'organització. Les faccions «pràctiques» i « polítiques » arriben en efecte a un acord, i decideixen treballar cap a un sionisme « sintètic » actuant en les dues direccions. Concretament, s'ofereixen més mitjans per ajudar els pioners de la segona [[
El [[1913]], l'onzè congrés sionista se celebra a [[Viena]].
Línia 308:
Tant el ''Poalé Tsiyyon'' com el ''Poalé Tsiyyon'' Esquerra participaran en la [[revolució Russa|revolució de 1917]]. Un bon nombre de membres del ''Poalé Tsiyyon'' Esquerra s'adheriran d'altra banda al [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|partit bolxevic]] després d'aquesta data. Se'n tornaran a veure alguns a Palestina, com agents de la IIIa internacional.
El ''Poalé Tsiyyon'' Esquerra és igualment un dels orígens del futur gran partit de l'extrema esquerra sionista, el [[
==== L'esquerra no marxista ====
Línia 469:
El partit revisionista es posicionarà llavors com el representant d'una dreta nacionalista intransigent. El partit revisionista té una organització de joventut, el [[Betar]], encara més radical. Aquest últim reprèn certes formes dels moviments feixistes : uniforme, culte al cap, entrenament paramilitar, però sense adherir-se oficialment al feixisme.
Ràpidament, l'odi domina les relacions amb l'esquerra sionista. Per ambdues bandes es produeix una increïble violència verbal. Ben Gurion sobrenomena Jabotinsky en els anys 1930 «Vladimir Hitler» i l'acusa de ser un [[feixisme|feixista]]. Pel seu costat, els revisionistes consideren amb molt de gust els laboristes del [[
[[Fitxer:ABBA ACHIMEIR FOUNDER AND LEADER OF THE "BRIT HABIRYONIM" GROUP IN PALESTINE.D193-074.jpg|miniatura|Abba Ahiméir, un dels caps de l'extrema dreta revisionista el 1932.]]
Línia 481:
[[Fitxer:1918 Private BenGurion volunteer in Jewish Legion.jpg|miniatura|[[David Ben Gurion]] el 1918.]]
El 1919, el Poale Zion va canviar de nom i va esdevenir l'[[Ahdut ha-Avodà]]. El 1930, es fusiona amb el [[Ha'poel Hatsair]], el gran partit de l'esquerra no marxista, per formar el partit laborista [[
Aquesta fusió de l'esquerra moderada dóna un pes polític particularment important a l'esquerra sionista, que és ara la fracció política més important al si de la comunitat jueva a Palestina.
El [[1931]], els diferents corrents sionistes - socialistes (sobretot el
El [[1933]], amb el suport dels liberals de [[Chaim Weizmann]], els laboristes prenen el poder al si de l'OSM.
L'home clau de l'època és [[David Ben-Gurion]]. És el líder del [[
El poder de Ben Gurion i del seu partit és doncs molt important al si del Yixuv i de l'OSM, la qual cosa li val de ser titllat de dictador per [[Zeev Jabotinsky|Jabotinsky]].
Línia 757:
==== L'alineament occidental ====
El període 1948-1967 és marcat per la [[Guerra freda]]. Alguns temen al començament (el Departament d'Estat americà, per exemple) que l'orientació d'esquerra de l'Estat d'Israel el dugui a posicions prosoviètiques. De fet, existeixen tendències prosoviètiques a l'esquerra sionista ([[
Però Ben Gurion fa ràpidament la tria de l'Occident, el que degrada les relacions amb l'exaliat soviètic. L'emigració dels jueus d'Europa de l'Est esdevé més difícil.
| |||