Cursiva: diferència entre les revisions

# Les paraules o expressions escrites en una llengua altra que la del text.

#:Exemple: "Darrera meu venia un cotxe de lloguer de l'època —amb el cotxer roig i apoplèctic en el pescant, el barret de copa de llauna, el macfarlan i la manta roja sobre les cames. El fiacre se m'anà acostant i en el moment de passar-me vaig sentir el cotxer que em deia, sarcàstic:

#:*Quan es tracta d'un mot o una expressió diem que és un estrangerisme. Exemple: Molts museus han implantat les audioguies, però aquests ''gadgets'', certament incòmodes, sovint interfereixen la contemplació de les obres.

#:*L'ús de la cursiva per marcar els estrangerismes és difícil d'establir de manera coherent, perquè totes les llengües tenen estrangerismes –adaptats o sense adaptar– incorporats als seus diccionaris. Termes com ''byte'', ''croissant'', ''stop'', ''rock'', ''foie gras'', ''western'', ''lied''… surten als diccionaris, la qual cosa vol dir que es consideren incorporats al repertori lèxic de cada llengua. Al costat d'aquests termes n'hi ha del tipus de ''ral·li'', ''espagueti'', ''escúter'', ''gurmet'', etc., que han estat adaptats i que, lògicament, no cal posar en cursiva.

#:*Els noms o títols de cançons, parts o episodis d'una obra: la cançó "L'estaca", de Lluís Llach...; el programa ''60 minuts'' ofereix el reportatge "Guillem: la forja d'un futur rei".

#:*Els títols de llibres sagrats o d'una de les seves parts: la Bíblia; l'Alcorà; el Nou Testament; l'Evangeli.

# Quan hom cita un article d'una revista, d'un compendi, d'un diccionari, un capítol d'un llibre, l'article s'escriu entre cometes en format estàndard, i el títol en cursiva, per tal de distingir la jerarquia:

#:Exemple: «Criteris d'utilització de la cursiva, les cometes i la negreta», ''Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra,'' 2005.