Reforma Democràtica: diferència entre les revisions

'''Reforma Democràtica''' ('''RD''') va ser una efímera associació política (protopartit) [[Espanya|espanyola]] d'ideologia conservadora. Va ser fundada enel [[1976]] per diverses personalitats provinents de l'ala moderada i tecnòcrata del [[franquisme]], i va participar en el procés de constitució d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]], tot dissolent-se a l'any següent ([[1977]]).

A l'empara de la Llei d'Associacions Polítiques aprovades per les Corts franquistes enel [[1974]], que autoritzava per primera vegada la creació d'estructures de participació política (les ''associacions polítiques'') diferents al [[Movimiento Nacional]], diferents sectors moderats del règim es van organitzar sota el lideratge de [[Manuel Fraga Iribarne]], amb vista a constituir una formació política de caràcter conservador orientada cap a la reforma limitada del sistema franquista. Amb aquesta fi, es va constituir a [[Madrid]] la societat anònima ''Gabinete de Orientación y Documentación'' ([[GODSA|Godsa]]), l'activitat de la qual es va concretar, entre altres iniciatives, en l'elaboració del ''Libro Blanco para la Reforma Democrática'' i el ''Llamamiento para una Reforma Democrática''. Ambdós documents van constituir la base de l'associació política ''Reforma Democràtica'', inscrita en el Registre d'Associacions Polítiques del [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri de l'Interior]] a l'octubre de [[1976]].

Al desembre d'aquest mateix any ([[1976]]) es va celebrar el I Congrés Nacional de Reforma Democràtica, que va escollir com a president a [[Manuel Fraga Iribarne]] i com a secretari general [[Carlos Argos García]]. A Catalunya, a partir del [[Club Àgora]] fundat l'any 1974, es va crear [[Reforma Democràtica de Catalunya]], formació que va néixer amb un manifest en català. Paral·lelament al desplegament de ''Reforma Democràtica'', l'entorn de [[Manuel Fraga]] va establir contactes amb altres sectors afins dels quadres dirigents moderats del franquisme, entre els quals es contava exministres com [[Laureà López Rodó]] o [[Federico Silva Muñoz]]. Aquests contactes, que van culminar en la creació d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]], van dividir alsels integrants de RD, alguns dels quals, com [[Gabriel Cisneros]],<ref> [http://www.elpais.com/articulo/espana/Alianza/Popular/nacio/padrinos/elpporesp/20061008elpepinac_13/Tes/ "De quan Aliança Popular va néixer amb set padrins"], El País, 8 d'octubre de 2006.</ref> van abandonar el projecte en rebuig a la perspectiva d'integració amb altres grups de la dreta moderada franquista. Els dies 5, 6 i 7 de març de [[1977]] es va celebrar el Congrés constituent d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]], fruit de la convergència i fusió de ''Reforma Democràtica'' amb altres iniciatives similars. En aquest Congrés es van dissoldre la majoria d'associacions polítiques participants, inclosa ''Reforma Democràtica'', en la Federació de Partits d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]].