Púnic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 22:
Les fonts per a l'estudi del púnic, així com en el cas del [[llengua fenícia|fenici]], es basen principalment en les inscripcions que n'han quedat, atès que la major part de la [[literatura fenício-púnica]] s'ha perdut.<ref name=amorpun>{{ref-web|url=http://books.google.es/books?id=8iFy9nGX2uEC&pg=PA496&lpg=PA496&dq=%22literatura+fenicia%22&source=bl&ots=Z_E7Faj79F&sig=FnzbXNVo8eckoW1dZiSGsvvmjqQ&hl=ca&ei=_Q4STrWRKM3GtAaP6rj2Dg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CC0Q6AEwAjgK#v=onepage&q=%22literatura%20fenicia%22&f=true|pàgina=496|cognom=Amor Ruibal|nom=Ángel María|títol=Los problemas fundamentales de la filología comparada: su historía, su naturaleza y sus diversas relaciones científicas|editor=Consello da Cultura Galega|any= 2005|llengua= castellà|isbn= 8496530078}}</ref> L'obra ''Poenulus'' de [[Plaute]] conté unes poques línies en púnic, que han estat intensament estudiades perquè, al contrari de les inscripcions realitzades amb l'[[alfabet fenici]], contenen les vocals.<ref>{{ref-llibre |títol= Les passages puniques en transcription latine dans le Poenulus de Plaute |cognom= Sznycer |nom= Maurice |any= 1967 |editorial= Librairie C. Klincksieck |lloc= París }}</ref>
 
Se sol considerar [[Agustí d'Hipona]] com l'últim escriptor important de l'[[Antiguitat clàssica]] que tingué coneixements de púnic. D'acord amb els seus comentaris, el púnic encara es parlava a la seva regió (nord d'Àfrica) al [[{{segle |V]]|s}}, i els seus parlants encara es referien a si mateixos com ''chanani'' («cananeus», és a dir, [[Fenícia|fenicis]], [[Cartago|cartaginesos]].<ref>{{ref-llibre |títol= Late Punic Epigraphy |autor= Jongeling. Karel; Kerr, Robert M. |any= 2005 |editorial= Mohr Siebeck |isbn= 3161487281 |pàgina= 4 }}</ref> L'any 401 dC, Agustí escrivia en una de les seves cartes:
{{cita|''Quae lingua si improbatur abs te, nega Punicis libris, ut a viris doctissimis proditur, multa sapienter esse mandata memoriae. Poeniteat te certe ibi natum, ubi huius linguae cunabula recalent.''|col2=Si rebutges aquesta llengua, estàs negant el que han admès molts homes erudits: són moltes les coses que han estat sàviament preservades de l'oblit gràcies a llibres escrits en púnic. Fins avergonyit n'hauries d'estar d'haver nascut al país en què el bressol d'aquesta llengua encara continua calent.|''Epistola xvii''}}
La idea que el púnic exercí certa influència en el [[maltès]] es va proposar per primera vegada ja el [[1565]].<ref>{{ref-web | títol=The Maltese Language Academy | url=http://www.akkademjatalmalti.com/page.asp?p=9023 | autor=L-Akkademja tal-Malti | enllaç=https://web.archive.org/web/20150923054701/http://www.akkademjatalmalti.com/page.asp?p=9023 | consulta=23 de setembre de 2015 }}</ref> Aquesta teoria es considera totalment desacreditada; les principals teories lingüístiques defensen que el maltès deriva de l'[[àrab]] de Sicília, amb una gran quantitat de préstecs de l'[[italià]].<ref>{{ref-llibre |títol= Aspects of Multilingualism in European Language History |cognom= Vella |nom= Alexandra |editor= Kurt Braunmüller; Gisella Ferraresi |altres= Hamburg Studies on Muliculturalism |any= 2004 |editorial= John Benjamins Publishing Company |isbn= 9027219222 |pàgina= 263 |capítol= Language contact and Maltese intonation: Some parallels with other language varieties }}</ref> El que sí que és segur és que el púnic es parlà a [[República de Malta|Malta]] durant part de la seva història, com ho demostren els ''Cippi de Melqart'' i altres inscripcions trobades a l'arxipèlag.