Revisió del 12:26, 27 feb 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Antroponímia Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 18:31, 16 abr 2020 modifica desfés Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 353.776 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona \| nom_original = Nicèfor ~~Botaneiates~~Botaniates <br />{{mida\|1=Νικηφόρος Βοτανειάτης (grec)}} \| data_naixement = [[1002]] \| data_defuncio = [[1081]] Línia 12: \| successor = [[Aleix I Comnè]] }} '''Nicèfor ~~Botaneiates~~Botaniates''' (Νικηφόρος Βοτανειάτης, ''Nikiforos Botaniatis'') fou emperador romà d'Orient —'''Nicèfor III''' —per un període curt, del [[1078]] al [[1081]]. Després d'haver estat un general distingit, es va proclamar ell mateix emperador aprofitant la feblesa de l'emperador [[Miquel VII]]. Ell tampoc no va tenir prou suport per mantenir-se en el poder quan el va deposar [[Aleix I Comnè]]. == Ascens al tron == La seva família, els [[Focas (família)\|Focas]], deia ser descendents dels [[Gens Fàbia\|Fabis]] romans. Era considerat un general valent però no tenia altres qualitats. Va començar a servir com a general des del regnat de [[Constantí IX]]. Va participar en l'entronització d'[[Isaac I Comnè]], inclosa la [[batalla de Petroe]].<ref>[[Joan Escilitzes]] ''Sinòpsis d'històries'' 489.71-78</ref> Encara que era considerat un militar competent també va haver de fer retirades humiliants al llarg de la seva carrera i en una ocasió va ser fet captiu pels turcs [[oghuz]].{{sfn\|Canduci\|2010\|p=276}}Durant la campanya del regent [[Romà IV Diògenes]] contra [[Manazkert]] no va comptar amb ell i llavors es va retirar a les seves terres d'[[Anatòlia]]. Quan [[Miquel VII Ducas]] va assumir el poder sense Romà Diògenes, ~~Botaneiates~~Botaniates va rebre el càrrec d'~~estrategos~~estrateg i comandant de les tropes d'Anatòlia.{{sfn\|Norwich\|1993\|p=360}} Va capturar [[Joan Ducas (cèsar)\|Joan Ducas]], l'oncle de l'emperador que estava ficat enmig d'una revolta dels normands.{{sfn\|Finlay\|1854\|p=53}} Després de diversos èxits sobre els búlgars el general [[Nicèfor Brienni (general)\|Brienni]] es va revoltar contra l'emperador [[Miquel VII Ducas]] amb el suport dels seljúcides i fou proclamat emperador sota les muralles d'[[Adrianòpolis]].{{sfn\|Canduci\|2010\|p=276}} Va enviar al seu germà Joan a assetjar [[Constantinoble]] i ell va continuar consolidant el seu poder a [[Tràcia]] i [[Macedònia (territori històric)\|Macedònia]]. Al mateix temps, una altra revolta va esclatar a Orient, on Nicèfor ~~Botaneiates~~Botaniates es va proclamar emperador deu dies després que Brienni. Amb un exèrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a [[Nicea]]; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germà Brienni. ~~Botaneiates~~Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitació per ocupar la ciutat i el tron. Abandonat per tots menys pels germans [[Aleix I Comnè\|Aleix]] i [[Isaac Comnè (germà d'Alexis I)\|Isaac Comnè]], Miquel va haver d'abdicar el [[25 de març]] de [[1078]]. ~~Botaneiates~~Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps després fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu [[Miquel d'Efes]]). Nicèfor III es va casar amb [[Maria (emperadriu)\|Maria]], esposa de Miquel, del qui fou declarada divorciada. Brienni fou decisivament derrotat i fet presoner a la batalla de Salàbria, sent cegat i poc després assassinat.{{sfn\|Norwich\|1993\|p=361}} ==Govern de ~~Botaneiates~~Botaniates== Les seves maneres brutals, la seva ingratitud, i la seva disbauxa, van provocar nombroses revoltes en els tres anys que va governar. Les principals rebel·lions foren les de [[Basiliaci]] (''Basiliacius'') que fou derrotada al [[Vardar]] per [[Aleix I Comnè\|Aleix Comnè]]; la de [[Constantí Ducas]]; i la de [[Nicèfor Melissè]]. Aquest darrer encara lluitava quan els dos Comnè, Aleix i Isaac foren obligats a deixar la cort perquè estava gelós de la popularitat d'aquests germans.{{sfn\|Canduci\|2010\|p=276}} Aleix, amb el suport de les dames de la cort, va aconseguir tornar a Constantinoble, va iniciar una nova revolta i fou proclamat emperador.<ref>Anna Comnè, ''[[Alexíada]]'' 2.5.6</ref> Incapaç de resistir més revoltes, Nicèfor va proposar a Melissè d'abdicar en favor seu, però Aleix Comnè el va obligar aviat a fer-ho al seu favor i fou proclamat emperador ([[1 d'abril]] del [[1081]]). Nicèfor va haver d'esdevenir monjo sota l'austera regla de Sant Basili i va morir no massa temps després.{{sfn\|Kajdan\|1991\|p=1479}}

Nicèfor III Botaniates: diferència entre les revisions