Nicèfor III Botaniates: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nom_original = Nicèfor BotaneiatesBotaniates <br />{{mida|1=Νικηφόρος Βοτανειάτης (grec)}}
| data_naixement = [[1002]]
| data_defuncio = [[1081]]
Línia 12:
| successor = [[Aleix I Comnè]]
}}
'''Nicèfor BotaneiatesBotaniates''' (Νικηφόρος Βοτανειάτης, ''Nikiforos Botaniatis'') fou emperador romà d'Orient —'''Nicèfor III''' —per un període curt, del [[1078]] al [[1081]]. Després d'haver estat un general distingit, es va proclamar ell mateix emperador aprofitant la feblesa de l'emperador [[Miquel VII]]. Ell tampoc no va tenir prou suport per mantenir-se en el poder quan el va deposar [[Aleix I Comnè]].
 
== Ascens al tron ==
La seva família, els [[Focas (família)|Focas]], deia ser descendents dels [[Gens Fàbia|Fabis]] romans. Era considerat un general valent però no tenia altres qualitats. Va començar a servir com a general des del regnat de [[Constantí IX]]. Va participar en l'entronització d'[[Isaac I Comnè]], inclosa la [[batalla de Petroe]].<ref>[[Joan Escilitzes]] ''Sinòpsis d'històries'' 489.71-78</ref> Encara que era considerat un militar competent també va haver de fer retirades humiliants al llarg de la seva carrera i en una ocasió va ser fet captiu pels turcs [[oghuz]].{{sfn|Canduci|2010|p=276}}Durant la campanya del regent [[Romà IV Diògenes]] contra [[Manazkert]] no va comptar amb ell i llavors es va retirar a les seves terres d'[[Anatòlia]]. Quan [[Miquel VII Ducas]] va assumir el poder sense Romà Diògenes, BotaneiatesBotaniates va rebre el càrrec d'estrategosestrateg i comandant de les tropes d'Anatòlia.{{sfn|Norwich|1993|p=360}} Va capturar [[Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], l'oncle de l'emperador que estava ficat enmig d'una revolta dels normands.{{sfn|Finlay|1854|p=53}}
 
Després de diversos èxits sobre els búlgars el general [[Nicèfor Brienni (general)|Brienni]] es va revoltar contra l'emperador [[Miquel VII Ducas]] amb el suport dels seljúcides i fou proclamat emperador sota les muralles d'[[Adrianòpolis]].{{sfn|Canduci|2010|p=276}} Va enviar al seu germà Joan a assetjar [[Constantinoble]] i ell va continuar consolidant el seu poder a [[Tràcia]] i [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]].
 
Al mateix temps, una altra revolta va esclatar a Orient, on Nicèfor BotaneiatesBotaniates es va proclamar emperador deu dies després que Brienni. Amb un exèrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a [[Nicea]]; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germà Brienni. BotaneiatesBotaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitació per ocupar la ciutat i el tron.
 
Abandonat per tots menys pels germans [[Aleix I Comnè|Aleix]] i [[Isaac Comnè (germà d'Alexis I)|Isaac Comnè]], Miquel va haver d'abdicar el [[25 de març]] de [[1078]]. BotaneiatesBotaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps després fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu [[Miquel d'Efes]]).
 
Nicèfor III es va casar amb [[Maria (emperadriu)|Maria]], esposa de Miquel, del qui fou declarada divorciada. Brienni fou decisivament derrotat i fet presoner a la batalla de Salàbria, sent cegat i poc després assassinat.{{sfn|Norwich|1993|p=361}}
 
==Govern de BotaneiatesBotaniates==
Les seves maneres brutals, la seva ingratitud, i la seva disbauxa, van provocar nombroses revoltes en els tres anys que va governar. Les principals rebel·lions foren les de [[Basiliaci]] (''Basiliacius'') que fou derrotada al [[Vardar]] per [[Aleix I Comnè|Aleix Comnè]]; la de [[Constantí Ducas]]; i la de [[Nicèfor Melissè]]. Aquest darrer encara lluitava quan els dos Comnè, Aleix i Isaac foren obligats a deixar la cort perquè estava gelós de la popularitat d'aquests germans.{{sfn|Canduci|2010|p=276}} Aleix, amb el suport de les dames de la cort, va aconseguir tornar a Constantinoble, va iniciar una nova revolta i fou proclamat emperador.<ref>Anna Comnè, ''[[Alexíada]]'' 2.5.6</ref> Incapaç de resistir més revoltes, Nicèfor va proposar a Melissè d'abdicar en favor seu, però Aleix Comnè el va obligar aviat a fer-ho al seu favor i fou proclamat emperador ([[1 d'abril]] del [[1081]]). Nicèfor va haver d'esdevenir monjo sota l'austera regla de Sant Basili i va morir no massa temps després.{{sfn|Kajdan|1991|p=1479}}