Flavi Honori: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona

}}

'''Flavi Honori''' (en [[llatí]]: ''{{polytonic|Flavius Honorius}}'' - [[9 de setembre]] de [[384]] – [[15 d'agost]] de [[423]]) fou el primer [[emperador]] de l'[[Imperi Romà d'Occident]] del [[395]] al [[423]]. A la mort del seu pare [[Teodosi I el Gran]], ell i el seu germà [[Arcadi]] es van dividir l'imperi; anteriorment les províncies de l'est i l'oest ja havien estat repartides entre diversos emperadors que les cogovernaven però sense esdevenir Estats independents. Atès que va arribar al poder amb només nou anys, el govern el va exercir [[Estilicó]], nomenat tutor per Teodosi abans de morir. El 408 va perdre el control sobre Britània, que s'havia fet independent, i d'Hispània, en part conquerida pels visigots i en part sota domini de l'emperador de Britània [[Constantí (usurpador)|Constantí]]. [[Alaric I|Alaric]], el vàndal va saquejar Roma, i la ciutat va quedar tant malmesa que els ciutadans van tardar anys a recuperar-se. Com que va morir sense descendència, l'emperador d'Orient, [[Teodosi II]] va escollir el seu cosí [[Valentinià III]], amb el general [[Constanci III|Constanci]], com a coemperador.