Petroni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 9:
[[Tigel·lí]] el va acusar d'estar implicat en la conspiració de [[Flavi Esceví]]. Van fer confessar un esclau seu amb grans tortures i van detenir tots els membres de la casa de Petroni. Va considerar que ja no se'n sortiria i, per tant, que calia morir com havia viscut: es va tallar les venes però de tant en tant aturava l'hemorràgia embenant-se les ferides per posar-se a parlar amb els seus amics, no de temes transcendents com potser podia obligar la situació, sinó de les xafarderies i les notícies lleugeres del dia. Va donar recompenses a alguns esclaus i a d'altres els va fer matar. Va dormir un temps i fins i tot es va passejar pels carrers de [[Cumes]], que és on passaven aquests fets. finalment la pèrdua de sang el va matar ([[66]]). Es diu que en els darrers moments va enviar una carta precintada a l'emperador i li va tirar en cara la seva tirania. Va trencar un vas ceràmic de molt de valor per evitar que caigués en mans de Neró.
Va ser famós per la seva obra ''[[Satiricó]]'' (''Satyricon''), una obra molt singular, una novel·la en prosa que intercala nombroses poesies, tal com havia fet [[Marc Terenci Varró|Varró]] a les ''Sàtires Menipees''. L'obra ens ha arribat molt mutilada. En el manuscrit més antic, i les primeres edicions porta per títol ''Petronii Arbitri Satyricon''. Tal com existeix actualment, l'obra es compon d'una sèrie de fragments, i la continuïtat s'interromp molt sovint amb espais en blanc. El què en queda és una petita part de l'original que tot sencer, estava format almenys per setze llibres, i probablement per molts més. És una espècie de romanç còmic, en el qual les aventures d'un cert ''Encolpius'' i dels seus companys al sud d'Itàlia, principalment a Nàpols o els seus voltants, són un instrument per exposar la poca importància que tenien els assumptes relacionats amb la literatura i l'art, i per posar en ridícul la bogeria, el luxe i la deshonestedat de totes les classes socials de
Petroni ha esdevingut un personatge de ficció en moltes obres que reflecteixen l'època de Neró, com ''Quo Vadis'' o ''Carretera a Damasc'', per exemple. Hi apareix com a conseller irònic, que mai no es refia plenament del seu líder. El seu discurs cínic està en la línia del ''[[Satiricó]]''.
| |||