Sòcrates Escolàstic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retoc i referència |
m Tipografia |
||
Línia 7:
La seva obra {{polytonic|Ἐκκλησιαστή ἱστορία}}, ''Historia Ecclesiastica'', completada abans del 439 i encara reescrita parcialment en una segona edició amb noves dades, es presentava com una continuació de la d'Eusebi de Cesarea, i anava des del temps de [[Constantí I el Gran]] al [[438]], en temps de [[Teodosi II el Jove]], un període de 140 anys segons l'autor (en realitat 133 anys).
* El llibre I està dedicat íntegrament al regnat de Constantí I, del que explica breument el seu ascens al poder. Després passa revista als esdeveniments importants de la història del cristianisme durant el seu llarg regnat: el [[Primer Concili de Nicea|Concili de Nicea]] ([[325]]), la política religiosa de l'emperador, algunes de les grans figures episcopals i monàstiques de
*El llibre II cobreix els regnats dels fills de Constantí ([[337]]-[[361]]). El llibre III els de [[Julià l'Apòstata]] i [[Jovià]] ([[361]]-[[364]]). Com fa al llibre I, la història general serveix de marc per a la història eclesiàstica. El llibre II informa d'alguns esdeveniments polítics, especialment durant el regnat de [[Constanci II]]. Al llibre III, un llarg capítol narra la vida de Julià abans de ser emperador, i també parla profusament de la seva política religiosa. Més breument parla de l'expedició persa i la mort de Julià i l'adveniment de Jovià i la seva mort. Però la part principal continua dedicada a la història eclesiàstica. La crisi que va provocar l'[[arianisme]] ocupa, un espai considerable en aquests dos llibres, en particular al Llibre II. Menciona alguns dels molts concilis que van seguir al de Nicea, el d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] el [[341]], els de [[Sardenya]] ([[343]]), [[Sírmium]] ([[351]] i [[357]]), [[Milà]] ([[355]]), [[Rímini]] ([[359]]), [[Silifke|Selèucia]] (359), [[Constantinoble]] ([[360]]), Antioquia ([[361]]), [[Alexandria]] ([[362]]), Antioquia (363) i en parla fent nombroses aportacions sobre les discussions en els preparatius i durant els concilis i cita íntegrament moltes intervencions. Aquests textos, molt poc coneguts, són una gran aportació a la història del pensament cristià. Al Llibre III, una de les mesures de Julià, la prohibició de que els cristians es dediquin a l'ensenyament, permet a Sòcrates una llarga reflexió sobra la importància de la cultura clàssica.
*El llibre IV parla dels regnats de [[Valentinià I]] ([[364]]-[[375]]) i [[Valent]] (364-[[378]]), i de l'inici dels regnats de [[Flavi Gracià]] i [[Valentinià II]]. Les conseqüències de la crisi ariana encara figuren en un lloc important, però Sòcrates no s'entreté en temes de definició de la doctrina, sinó que més aviat descriu les persecucions sofertes pels cristians no arians. Un capítol important està dedicat als [[ascetes]] d'Egipte, i en particular a [[Evagri del Pont]].
| |||