Província de Xirak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 7:
El {{segle|IV}} la regió era un feu dels [[Kamsarakan]] que malgrat això tenien la capital principal a Ervandashat, al [[Arsharuniq]]. El [[389]] el rei armeni [[Arshak III d'Armènia]] va ocupar [[Vanand]] però fou derrotat i va haver de fugir i va morir d'esgotament en arribar a [[Erzindjan]]. El país fou annexionat a l'Imperi i l'administració confiada (391) a un comites (més tard un dux), amb un consell de ''nakharars'' presidit per Gazavon Kamsarakan de Xirak.
El [[581]] [[Pahlav d'Armènia|Pahlav]], ''marzban'' d'Armènia ([[581]]-[[588]]) va guanyar una batalla al Xirak i el cap nacional [[Vardan II Mamikonian]] es va retirar a territori
El [[604]] l'exèrcit persa, dirigit per un general anomenat pels grecs Dadoes (Datoyean pels armenis) va envair la part
El [[626]] Heracli va entrar a la província de Xirak i des allí va passar cap a l'est d'Armènia.
Línia 17:
El [[771]] va esclatar la revolució armènia dirigida per Artavasdes Mamikonian que com a primer acte va matar al recaptador fiscal del districte del Xirak, a la vila de Kumair. Però els àrabs eren molt forts i va haver de fugir cap a [[Kartli]].
El [[772]] [[Ashot I Msaker]] [[Bagratuni]], després de la derrota de la revolució armènia, es va refugiar a les seves terres a les fonts de l'Araxes, a Dariunq prop de la frontera
El [[862]] es va celebrar a Xirakavan un concili que va rebutjar les tesis del [[concili de Calcedònia]]. El [[890]] [[Sembat I el màrtir]] va establir la capital a Xirakavan. Ocupat el país pels [[sadjides]] el [[914]], fou alliberat el [[915]] o [[916]] per la resistència encapçalada pel rei [[Ashot II Erkath]]. El [[930]] el rei [[Abas I d'Armènia]] va fer construir una catedral a Xiravakan que es va acabar el [[937]].
| |||