Tema de Sírmium: diferència entre les revisions

A principis del segle XI, la zona va quedar sotmesa per [[Samuel de Bulgària]] que la va incloure als territoris del [[Primer Imperi Búlgar]]. El duc local o [[voivoda]] governava sobre Sirmium i la zona circumdant. Després d'una guerra difícil, [[Constantí Diògenes]], a les ordres de l'emperador [[Basili II Bulgaròctonos]] va reconquerir Bulgària i va establir diversesdiversos temes al territori, sota l'autoritat cada una d'un [[estrateg]] o general. Constantí Diògenes va ser el primer [[arcont]] o [[estrateg]] de Sirmium, i [[Teòfil Eròtic (general)|Teòfil Eròtic]] un dels més destacats. La part central de l'Imperi Búlgar es va convertir en lael [[tema de Bulgària]], la part nord-oriental en lael [[tema de ParistrionParístrion]] i la nord-occidental en lael tema de Sirmium. L'any [[1019]] o [[1020]], els bisbats de Sirmium, Ras i Prizren (aproximadament el territori que ara ocupa l'actual Sèrbia) eren [[Eparquia|eparquies]] de l'Arquebisbat d'[[OkhridaOcrida]].

No es coneixen bé les fronteres del tema de Sirmium. Segons algunes fonts, lael tema incloïa [[Sirmia]] (a la riba nord del riu [[Sava]]) i algunes parts de les actuals Bòsnia, Sèrbia i Hercegovina a la riba sud del riu Sava. Altres fonts diuen que s'estenia per la riba sud del [[Danubi]] i del Sava.<ref name=":0" />

Després de la [[Batalla de Manazkert]] el [[1071]] que va convulsionar l'Imperi Romà d'Orient, lael tema va ser conqueridaconquerit pel [[Regne d'Hongria]], però els emperadors de la [[dinastia Comnè]] van restaurar l'autoritat sobre el territori. Durant els última anys del segle XII, l'Imperi d'Orient va anar perdent influència a la zona i l'aparició del [[Segon Imperi Búlgar]] va generar més conflictes. Finalment, als segles XIII i XIV, els diversos estats serbis que van sorgir van aconseguir el control de la regió.<ref>{{ref-llibre |cognom=Brujić |nom=Dragan |títol=Vodic kroz svet Vizantije: od Konstantina do pada Carigrada |pàgines=66-68 |lloc=Belgrad |editorial=Dina |any=2004 |isbn=9788685275029}}</ref><ref name=":0">{{ref-publicació |cognom=Laurent |nom=V |títol=Le thème byzantin de Serbie au XIe siècle |publicació=Revue des études byzantines |data=1957 |pàgines=185-187, 192 |volum=15 |exemplar=1}}</ref>

{{ORDENA:Sirmium Tema De}}