ADN escombraries: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències
m neteja i estandardització de codi
Línia 24:
 
== Hipòtesi de l'origen i la funció ==
 
Hi ha diverses teories, cap d'elles conclusivament establerta que expliquen el perquè de què l'ADN escombraries s'escampa i persisteix en el genoma:
 
Linha 65 ⟶ 64:
 
== Conservació evolutiva de l'ADN escombraries ==
 
La [[genòmica comparativa]] és una valuosa eina per estudiar la funció de l'ADN escombraries. Teòricament, les seqüències que tenen alguna funció muten a una taxa més lenta que les que no en tenen. La raó és que la [[selecció natural]] corregeix les mutacions en zones funcionals mentre que no és capaç d'exercir pressió en les no funcionals. Així per exemple, la proteïna humana [[ortologia|ortòloga]] a la d'un [[ratolí]] acostuma a ser idèntica en un 80%, mentre que els seus genomes seran en general moltíssim més divergents. Analitzant els patrons de conservació entre els genomes de diferents espècies es pot arribar a deduir quines seqüències són funcionals o com a mínim quines seqüències funcionals estan compartides entre diferents espècies.
 
Linha 104 ⟶ 102:
 
== Funcions de l'ADN escombraries ==
 
* Un estudi de la Universitat de Michigan del 2002 va mostrar segments de l'ADN escombraries anomenat elements LINE-1, que s'havien vist només com a restes d'un distant passat evolutiu i que podrien ser capaces de reparar seqüències trencades d'ADN.<ref>{{ref-web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2002-05/uomh-pop051002.php|títol=Parasite or partner? Study suggests new role for junk DNA<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}}</ref>