Central hidroelèctrica del Glorieta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 40:
| data = 4 desembre de 2019
}}
</ref> i se'n va anar a viure a Mèxic on tenia casada la seva filla. Hi morí pocs anys després d’un tret de pistola. <ref name="roig">
{{ref-publicació
| cognom = Roig Llort
| nom = M. Soletat
| article = Lluís Fort i la central del Glorieta
| url =
| format = pdf
| llengua = català
| consulta = 15 abril de 2020
| publicació = Butlletí Centre d'Estudis Alcoverencs
| editorial =
| lloc =
| volum =
| exemplar = número 114
| data =
| mes =
| any = 2007
| pàgina = pàgina 30
}}
</ref>
 
Actualment (2020) l'edifici de la central està totalment ensorrat, només quedant alçades les parets exteriors.
Linha 75 ⟶ 94:
 
L'escassetat del [[Cabal hidràulic|cabal]] del [[riu Glorieta]], especialment en l'[[estiatge]], feia obligatori que el control i la regulació de la pressió de l'aigua siguessin constants. Si baixaven els voltatges als transformadors, automàticament quedava enregistrat a la central, gràcies a uns rellotges que marcaven qualsevol anomalia. Des de la central hi havia un telèfon que comunicava amb la bassa, allí hi havia un vigilant, el qual alliberava més aigua, segons se li comunicava i tot tornava a rutllar. Hi va haver temporades d’estiu, que es van veure amb la necessitat de fer torns de vigilància a la nit. En cas de sequera la central no tenia prou aigua per poder produir electricitat, de forma que el propietari l'aturava i es comprava electricitat a [[Riegos y Fuerzas del Ebro]].<ref name="roig">
{{ref-publicació
| cognom = Roig Llort
| nom = M. Soletat
| article = Lluís Fort i la central del Glorieta
| url =
| format = pdf
| llengua = català
| consulta = 15 abril de 2020
| publicació = Butlletí Centre d'Estudis Alcoverencs
| editorial =
| lloc =
| volum =
| exemplar = número 114
| data =
| mes =
| any = 2007
| pàgina = pàgina 30
| pàgines =
| issn =
| doi =
| citació =
| ref =
}}
</ref>