Revisió del 03:21, 20 març 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.001 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 12:31, 18 abr 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.588 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 13: ==Segle XIV== Al llarg del [[{{segle \|XIV]]\|s}} el Majordom del Regne d'Aragó havia quedat reduït a les funcions domèstiques de la [[Casa d'Aragó]], sent considerat un dels 4 grans oficials de la Casa del Rei conjuntament amb el [[camarlenc]], el [[canceller]] i el [[mestre racional]]. Així, fins al [[1344]] tan sols existí un Majordom del Regne d'Aragó escollit d'entre l'aristocràcia militar aragonesa. Les [[Ordinacions de Casa i Cort]] decretades el [[1344]] pel rei [[Pere IV d'Aragó\|Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"]] homogeneïtzaren l'estructura de la [[Casa d'Aragó]], de manera que el càrrec de [[Gran senescal de Catalunya]] quedà reservat a les funcions estrictament militars, per ser substituït el [[1358]] pel càrrec de [[conestable]]. Les [[Ordinacions de Casa i Cort]] instituïren tres majordoms nobles: un provinent de l'aristocràcia militar del [[regne d'Aragó]], un del [[Principat de Catalunya]] i un d'entre els [[Regne de València]] i [[regne de Mallorques\|Mallorques]]. Per dessota de llur autoritat hi havia dos Majordoms cavallers, que eren els que en la pràctica exercien l'ofici; tots els oficials de la [[Casa d'Aragó]], des del [[camarlenc]] en avall, els estaven subordinats.

Majordom del Regne d'Aragó: diferència entre les revisions