Adagio en sol menor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 3:
 
== Història ==
L'Adagio de Giazotto (obra per a [[orquestra]] de [[instruments de corda|cordes]] i [[orgue]] en sol menor), compost el [[1945]], va ser publicat per primera vegada el [[1958]] per l'editorial [[Casa Ricordi]]. Llavors l'editor va llançar com a argument de venda que l'autor s'havia basat en uns fragments d'un moviment lent d'una [[sonata a trio]] de [[Tomaso Albinoni]] presumiblement trobats a les ruïnes de la Biblioteca de [[Dresden]] després dels [[bombardeig de Dresden|bombardejos de la ciutat]] esdevinguts en la [[Segona Guerra Mundial]], però mai s'ha trobat una prova seriosa de l'existència d'aquests fragments; per contra la «Staatsbibliothek Dresden» ha desmentit formalment tenir-les en la seva col·lecció de partitures.<ref> Carta de la Biblioteca Nacional Sajona de Dresden (especialista Marina Lang), 24 setembre 1990, reproduïda en facsímil per Wulf Dieter Lugert i Volker Schütz, Adagio à la Albinoni, Praxi des Musikunterrichts 53 (14 de gener de 1998), pàg. 13-22. </ref>
 
El tema d'aquest Adagio ostenta similituds amb el principi del tema de l'Adagio sostenuto del primer Trio, opus 33, per a piano, violí i violoncel de [[Louise Farrenc]], datat el 1841.