Francesc Trabal i Benessat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m →Obra: #SantJordi20 |
||
Línia 18:
El model novel·lístic de Francesc Trabal es caracteritza per l'humor, la ironia, l'erotisme, l'absurd d'ascendent avantguardista, el cosmopolitisme, el ritme trepidant i una estructura narrativa innovadora en el panorama de la literatura catalana de l'època, en bona part de resultes de l'adopció del cinematografisme. Sota la influència del grup avanguardista liderat per [[Jean Cocteau]] (entre els quals destaquen el pintor [[Francis Picabia]], el fotògraf [[Man Ray]] i el novel·lista [[Blaise Cendrars]]), d'una banda, adopta l'estètica cinematogràfica en algunes de les seves novel·les —com feia Cendrars— i, de l'altra, revisita els clàssics, tal com postula Cocteau a ''Le rappel a l'ordre'' (1926).
''[[L'home que es va perdre]]'' estableix una complexa relació intertextual principalment amb la ''[[La Divina Comèdia|Divina Comèdia]]'' de [[Dante Alighieri]], però també amb ''Dan Yack, le Plan de l’aiguille'', de Cendrars, ''Els assassinats del carrer de la Morgue'', d'[[Edgar Allan Poe]], i els films ''[[The Kid]]'' (1921) i ''[[The Crowd]]'' (1928), del seus admirats [[Charles Chaplin]] i [[King Vidor]] respectivament. El deute amb el cercle de Cocteau es plasma en el nom del protagonista: [[Lluís Frederic Picàbia]]. El cognom, òbviament, fa referència al pintor francès, mentre que el nom —en aquest cas, de manera força críptica— evoca el suís Cendrars, el nom real del qual era Frédéric-Louis Sauser.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Iribarren |nom=Teresa |títol=Literatura catalana i cinema mut |data=2012|editorial=[[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] |lloc=Barcelona |pàgines=197-330 |isbn=978-84-9883-535-9}}</ref>
Les seves novel·les més reconegudes són ''Judita'' i ''[[Vals (novel·la)|Vals]]''.
Línia 25:
=== Novel·lística ===
* ''L'any que ve'', amb pròleg de [[Josep Carner]] ([[1925]])
* ''[[L'home que es va perdre]]'' ([[1929]]). Traduïda al francès per Marie-Jose Castaing i al castellà per [[Javier Cercas]]''<!-- Javier Cercas a El País Semanal del 8 de desembre de 2013: "la novela más autobiográfica que he escrito se titula -El hombre que se perdió-, la escribió Francesc Trabal, y yo me limité a traducirla" -->''
* ''Judita'' ([[1930]]). Traduïda al castellà per Manuel Salvat (1941) i també per Montserrat Planas i Marta Pessarrodona (1972); i al francès per Montserrat Prudon (1994)
* ''Quo vadis, Sànchez?'' amb dibuixos de Valentí Castanys ([[1931]])
| |||