Al-Mustaín (abbàssida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 2:
'''Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mustaín bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''al-Mustaín —'''en [[àrab]] '''أبو العباس أحمد المستعين بالله''', ''Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Mustaʿīn bi-Llāh—'' ([[836]]-[[866]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[862]]-[[866]]). Era fill de Muhàmmad (germà dels califes [[Al-Wàthiq (abbàssida)|al-Wàthiq]] [[842]]-[[847]], i [[al-Mutawàkkil]] 847-[[861]], i fill del califa [[al-Mútassim]] [[833]]-842) i cosí germà del seu predecessor [[al-Múntassir]] ([[861]]-862). La seva mare era una concubina esclava anomenada Mukharik.
 
Fou posat al tron per la guàrdia turca de [[Samarra]] que havia deposat al seu cosí ([[9 de juny]] del [[862]]). Els partidaris d'[[al-Mútazz]], germà d'al-Múntassir, es van revoltar, però foren derrotats amb molta sang pels mercenaris turcs. Al-Mustaín va confirmar com a governador militar de Bagdad a [[Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn|Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir]] ([[851]]-[[867]]) i va confiscar els béns d'al-Mútazz (que després serà califa el 866-869) i el seu germà al-Muàyyad, que foren empresonats. Els turcs els volien executar però la intervenció del secretari en cap (que exercia part de les funcions de visir), Ahmad ibn al-Khasib, els va salvar.<ref> ell mateix no obstant va caure poc després en desgràcia i fou exiliat a [[Creta]], ocupant el seu lloc Shudja ibn al-Kassim </ref>
 
A [[Kufa]] va esclatar el [[862]] una revolta [[Alides|alida]], que fou reprimida. El 862/863 les forces abbàssides van patir una greu derrota davant els romans d'Orient a [[Amàsia]], en la que va morir Úmar, emir-governador de [[Melitene]]. Això va provocar disturbis a Samarra que foren controlats pel visir Utamish<ref> Utamish era un general turc que havia participat activament en l'enderrocament d'al-Mutawàkkil el 861, i que exercia part de les funcions de visir junt amb el cap de la secretaria, sent de fet com un regent</ref> i els generals turcs [[Wasif|Wassif]] i [[Bugha al-Saghir]]; aquestos generals van fer matar poc després a Utamish ([[863]]), i el califa el va substituir per [[Muhàmmad ibn al-Fadl al-Jarjaraí]], però ja no es va sentir segur a Samarra i a la mort d'aquest visir (864/865) va marxar a [[Bagdad]] el febrer del [[865]]. A Qazvín va esclatar el [[864]] una revolta alida i al mateix temps al Tabaristan els alides zaydites d'[[Hasan ibn Zayd|al-Hasan ibn Zayd ibn Muhammad]] ''dai al-Kabir'' iniciaven el seu moviment; la revolta alida es va estendre a Kufa (865) però va ser dominada.
 
Els partidaris d'al-Mútazz el van treure de la presó de Samarra i es va iniciar una lluita violenta de la que al-Mútazz va sortir triomfant; va assetjar [[Bagdad]] i finalment al-Mustaín va abdicar el gener del [[866]] i al-Mútazz fou reconegut. Es va pactar que residiria a [[Medina]], però fou arrestat quan era a [[Wasit]] i executat (octubre del 866). Tenia 35 anys.