Accadi: diferència entre les revisions

== Història ==

=== Escriptura ===

L'accadi antic està present a tauletes de fang des d'aproximadament el 2600 aC. S'escriu amb l'[[escriptura cuneïforme]], importada dels [[sumer]]s. Tanmateix, a diferència del sumer, amb l'accadi l'escriptura evoluciona fins a arribar a un sistema sil·làbic complet. Els logogrames passen a ocupar un paper secundari i se segueixen emprant sobretot per a paraules molt comunes com "Déu", "temple" i d'altres de semblants. És així com el símbol ''AN'' s'empra tant per al logograma de "Déu" com per al Déu [[An]] i per al símbol sil·làbic ''-an-''. El símbol també es fa servir com a determinatiu per als noms de déus.

 

 

== Classificació ==

L'accadi, juntament amb la resta de les [[llengües semítiques]], pertany a les [[llengües afroasiàtiques]], família que està ubicada a l'[[Àfrica del Nord]] i [[Orient Mitjà]].

 

 

== Fonologia ==

Basant-se en allò que es pot deduir de l'ortografia cuneïforme, diversos [[fonema|fonemes]] protosemites es perden en accadi.

 

=== Consonants ===

L'oclusiva glotal protosemita *ʔ (ʔalef), així com les [[fricativa|fricatives]] *ʕ (ʕayin), *h, *ḥ i *ġ varen perdre's com a consonants, ja sigui per canvi de so o per ortografia, i donaren lloc a la qualitat vocal ''e'' no present al protosemita. La interdental i les fricatives laterals sordes (*ś, *ṣ́ ) es van fondre amb les sibilants com en els idiomes cananís, per això només en quedaren 19 fonemes consonàntics:

:''{{transl|sem|b p d t ṭ š z s ṣ l g k q ḫ m n r w y}}''

 

=== Vocals ===

{| class="prettytable"

| rowspan="2" |  

== Gramàtica ==

=== General ===

Com a totes les llengües semites, l'accadi utilitza la flexió de temes. El tema d'una paraula, que conté el significat base, està compost generalment per tres consonants, les anomenades radicals. Les transcripcions amb freqüència mostren les radicals o consonants temàtiques amb lletres majúscules, com PRS (decidit, separar). Entre i al voltant d'aquestes consonants l'accadi fa ús de diversos infixos, prefixos i sufixos que tenen funcions gramaticals i de formació lexical diverses. El patró consonant-vocal serveix per expandir o modificar el significat base dels temes. La radical pot ser simple o doble (allargada). Aquesta diferenciació és rellevant per determinar el significat de la paraula.

 

=== Substantius ===

==== Cas, gènere i nombre ====

L'accadi té dos [[gènere gramatical|gèneres]]: masculí i femení. Els substantius i adjectius femenins tenen generalment una ''-a'' al final de llur base, com en l'[[àrab]]. El sistema de [[declinació gramatical|declinació]] és senzill. El singular té tres [[cas gramatical|casos]]: el [[cas nominatiu|nominatiu]], el [[cas genitiu|genitiu]] i l'[[cas acusatiu|acusatiu]], però en plural només dos casos: nominatiu i oblic. Els adjectius concorden en cas, gènere i nombre amb els substantius i sovint es col·loquen al darrere.

 

 

==== Estats ====

El substantiu accadi té tres tipus d'estats nominals. Aquestes estats expressen la relació sintàctica del substantiu amb altres parts de l'oració. L{{'}}''status rectus'' (estat principal) és la forma bàsica. L{{'}}''status absolutus'' (estat absolut) s'empra quan un substantiu és emprat en una oració nominal (p.ex: A és un B) com a predicat:

{|

=== Verbs ===

==== Morfologia verbal ====

Els [[verb]]s poden classificar-se segons quatre tipus de temes. El tema base és la forma inicial. El tema duplicat (D) s'empra per produir les formes de l'aplicatiu, acusatiu i intensiu. Aquest tema rep el seu nom de la duplicació del radical mitjà, que és típica d'aquesta forma, tot i que també apareix a d'altres. El tema de tipus Š (generat amb el prefix ''š-'') es fa servir per al causatiu. A les formes D i Š els prefixos de la conjugació canvien llur vocal a ''-u''. El tema N expressa el passiu. L'element ''n-'' en aquest cas s'adapta a la primera consonant que el segueix, la qual és allargada. En algunes formes no està davant d'una consonant, per això conserva la seva forma original.

 

 

=== Pronoms ===

Com a altres idiomes semites, en accadi hi ha diferència de gènere a la segona persona del singular. A la següent taula hi apareixen els pronoms personals accadis juntament amb l'equivalència en [[àrab]] estàndard, [[hebreu]], [[arameu]] bíblic i [[català]].