Albaida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 70:
Fins a la fi de l'[[Edat moderna|Edat Moderna]], i encara esta superada, va constituir, per la seua organització socioeconòmica, un món agrícola ben perfilat. La immensa majoria de la població era llauradora i un escàs 15 o 20 per cent desenvolupava activitats artesanals. En eixe panorama tradicional sorprén la «modernitat» de la seua agricultura a mitjan {{segle|XVIII}}. En aquell període, els seus conreus, essencialment arboris ([[morera]], [[olivera]], [[garrofa (ceratonia)|garrofa]], [[Raïm (fruit)|raïm]]) denoten l'abandó de l'autoconsum, una clara orientació comercialitzable.
 
Enfront del dinamisme agrari, contrasta l'atonia del seu sector artesanal, expressada tant per les seues produccions ([[sabó]], [[llenç]]os, [[espelma|espelmes]]) com pel seu sistema de producció gremial. La present centúria ha invertit, això no obstant, la situació; la seua recent industrialització ha perfilat una població essencialment industrial que manté una nodrida xarxa d'empreses, generalment de caràcter familiar, dedicades a la producció tèxtil i a una tradicional cereria en franc retrocés. La transformació referida ha permès els efectes que, al seu entorn ha provocat l'emigració rural, ja que sense haver-se vist totalment lliure d'ella, la seua població ha conegut un clar ascens: 2.900  habitants (albaidins) el 1845, 5.858 el 1986 i 6.044 el 2002. Segons el cens efectuat al llarg de 2001, un 86,16% parlen valencià.
 
=== Demografia ===